GRÀCIES COL·LEGI SANT VICENÇ
Bona tarda a tothom: pares,
mares, familiars, amics i amigues. Nosaltres, com a “guies” dels cursos de sisè i en nom de tots els companys i companyes, volem agrair-vos, en primer lloc, la
vostra assistència i col·laboració en aquest acte del nostre comiat de l’escola.
Som fills d'una llavor de primavera
que no tem les rigors del cru hivern.
Dem-nos les mans que trenarem anelles
famílies del Col·legi Sant Vicenç.
Aquest ha estat el nostre himne que ens ha empès a mirar endavant sempre amb esperança. Units gairebé des dels tres anys hem viscut un enfilall de bellíssimes primaveres. A cada racó de l'escola hi han florit gestos d'amistat.
I avui et diem adéu, estimat
Col·legi Sant Vicenç. Però no volem que
sigui un adéu trist. Tu has estat una part important de la nostra infantesa;
dins del cor ens hi has abocat l’alegria de les festes -pessebres vivents, cicles de teatre i jocs florals- i ens has fet descobrir
la saviesa de la humanitat; has pres suaument les nostres mans per a trenar anelles d’amistat
i als ulls hi has dibuixat paisatges inoblidables d’excursions i de colònies. Dins
teu hem crescut, i tu ens hi has ajudat. Al llarg d’aquests anys, quants records entranyables s’hi han forjat! És per
això que aquest adéu no és un trencament: anem on anem, tu, Col·legi Sant Vicenç, vindràs amb nosaltres, perquè tu, estimada
escola, has escrit uns capítols inesborrables en el llibre de la nostra vida.
Sentim un profund agraïment
per totes les persones que en el decurs d’aquest temps ens han ajudat a créixer. Recordem especialment la Cecília i la Carme,
les primeres mestres a acollir-nos, que ens eixugaren més d’una llàgrima de
reietons destronats; elles van mostrar-nos la cara amable dels nostres desconeguts
amics i amigues i van ensenyar-nos, amb paciència i serenor, a fer caminar el llapis
per sobre les lletres del nostre nom, i ens van mostrar els bells colors de les
estacions i els set dies riallers de la setmana.
Més endavant, els mestres de
cicle inicial, Jaume i Toni, van fer-nos posar veu a les paraules i van
aprendre a llegir i a comptar fins a l’estratosfèric "mil". Vam començar a ser
petits investigadors i ens van mostrar la màgia del tangram i l’emoció de les
dames.
La Lina i la Maite ens van
acompanyar durant el cicle mitjà. A elles agraïm que ens vagin resultar fàcils
les complicades i noves operacions de multiplicar i dividir. També amb elles
vam desxifrar mapes i vam començar a llegir llibres de moltes pàgines i lletres.
I finalment volem donar les
gràcies a tots els mestres del cicle superior d’enguany per la seva tasca de
dedicació que va més enllà de les assignatures. Ells ens han ensenyat l’art de
la convivència i a descobrir en l’altre no un rival, sinó un company. Al Lluís pel seu dinamisme, companyonia i eterna joventut -tot va bé!-, al Manel per la il·lusió,
implicació en els nostres quefers i per la seva mirada jove i alegre, al Toni
perquè per alguns ha estat un tutor multiplicat per quatre, a la Maite i al Jonny "Thank you" per fer-nos gaudir de la llengua de Shakespeare, al Jesús Churio "por sus palabras amigas. Hoy el viento lleva esencia sutil de azahar" i al Roger per
mantenir-nos en forma i no deixar-nos que ens rovellem, al Jaume per transmetre’ns
el gust per la música, i al Quim per ajudar-nos, amb la seva paraula, a abraçar
la terra i el cel i fer-nos sentit ciutadans del món.
I encara no ens volem oblidar de la Mònica Español i l'equip psicopedagògic. Valorem l'encert de la seva tasca callada i eficaç, sempre a prop dels qui més ho necessiten. Sovint allò més difícil i enrevessat ho han sabut tornar més fàcil i planer.
Gràcies a tots i a totes les mestres que ens han impartit classes i no hem anomenat. La seva feina ben feta ens permet mirar endavant amb optimisme.
I també donem les gràcies a la Glòria per facilitar-nos tota mena de material i, malgrat reconèixer-nos a voltes sumament empipadors, ha estat complaent amb tots nosaltres. Moltes gràcies, Glòria, no t'oblidarem.
Gràcies Paco i Carmina pel vostre treball amagat a favor de l'escola. Gràcies monitores de menjador per la vostra dedicació i paciència. Ho sabeu bé prou: a vegades, quan ets petit, les culleres pesen molt i no es volen acostar a la boca, és aleshores quan cal les grues de les vostres mans per tal d'ajudar-les.
Gràcies, monitores d'acollida pel vostre bon dia. Gràcies, Carme des del cel.
Gràcies, mares bibliotecàries per permetre que la biblioteca no ens deixes orfes a partir de les cinc en punt de la tarda.
Gràcies al personal de neteja per l'amabilitat que han tingut amb nosaltres. Més que una ajuda sovint han trobat amb nosaltres un destorb.
Gràcies, senyor Miguel per la cura del nostre pati.
Gràcies a tots de tot cor.
Estimat Col·legi Sant Vicenç, accepta aquest comiat que no vol ser pas nostàlgic, perquè el nostre esguard mira endavant, cap a l'horitzó, on el sol rogenc de la primària s'amaga i el nou jorn aviat serà adornat amb els primers estels.
Així, doncs, en aquesta tarda estiuenca, deixa'm avui, en nom de tots els meus amics i amigues, fer ben nostres les paraules de la cançó:
M'has donat força per superar els obstacles,
m'has donat força per creuar l'oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
M'has donat força; per sempre et vull amb mi.
T'estimem, Col·legi Sant Vicenç
