MALALTONS I MALALTONES

Aquest racó del bloc és reservat als nois i noies que per algun motiu no han pogut anar a l'escola.

Malaltons i malaltones, expliqueu-nos el vostre estat de salut  i les vostres aventures d'estar per casa (si la febre us ho permet).

És clar, els companys i companyes que, gràcies a Déu, gaudeixen de salut, si ho desitgen, poden comentar-vos també les seves experiències de la jornada de treball.

 Els bons amics i amigues no s'obliden mai de ningú.

SENSE CLASSE

Dedicat a la malaltona Paula, ara que arriba l'estiu.

Ara que s'acaba el curs i el sol s'enfila com un atleta,
la Paula es toca el front: -Ui, quin mal em fa la panxeta!


Hectàrees, centilitres, pronoms i jeroglífics...
quin temporal de noms i embolics més terrorífics!


Ara, Paula, descansa; i somia que a la pissarra
de l'aula un sol de guix groc s'hi enfila com una parra.


Milers d'hectàrees d'aire s'omplen d'estels;
la teva panxeta es calma, i als ulls ja no hi ha tels.


Des de casa tot s'entén més bé i es veu més clar;
un quilo de petons són mil amics que et volen curar.


Ara que s'acaba el curs i el sol s'enfila com un atleta,
la Paula es toca el front, somriu: -No em fa mal la panxeta!


EN PETXINA
Hola, "Pechina". Com et va la febre? Sempre havia pensat que les petxines no agafaven febre.
El teu nom ens va intrigar a tots fins que el teu pare ens el va descobrir.
Si pots, fes una mica de feina. En cas de dubtes, no ho dubtis: apunta en aquesta pàgina les teves dubtoses dificultats i algun company o companya t'aclarirà els dubtes que t'han fet dubtar.


EN POLINYO
Benvolgut "Polinyo". Ens han explicat coses extraordinàries de la teva aventura a la neu. Alguns han dit que vas guanyar una cursa d'esquí alpí però que en recollir la copa, vas relliscar i et vas fer mal al dit xic del peu. Altres ens han assegurat que vas veure en Yeti, l'abominable home de les neus, i que vas pujar i baixar tota la serralada dels Pirineus més de cinc vegades. Sigui quina sigui la veritable història del cap de setmana, tots et desitgem que et recuperis el més aviat possible.

Fes les feines del bloc: GAUSS, 1855; TANGRAM-O2; PARAL·LELOGRAMS

VICTORIA
Victòria, desitgem que et recuperis ben aviat. Hem llegit els teus comentaris d'aquests darrers dies i et felicitem per l'ortografia que fas servir. Ja ens diràs on la compres?
Pel dilluns hi ha les següents pàgines del bloc:
Tangram-02, Triangles-01 i Jaume Cela.
Pel tangram, no et preocupis. Ja el faràs a l'escola.
Ens proposes que ens inventem un nou grup matemàtic: els "hexapenta", però això és un disbarat matemàtic; és com dir que el 6 és igual que el 5. Per tant, resulta millor deixar-ho com estar. Si una activitat no et surt, deixa-la i tria una nova activitat de l'altra grup. Fixa-t'hi, això és com un self-service de les matemàtiques. Pots escollir el que t'agrada més. Evidentment, allò que has escollit, després t'ho has de menjar.

PATO
Pato, t'agraïm el teu esforç per fer la feina, però no facis "l'ànec"; si no et trobes bé, vés-te'n a descansar o a dormir una estona o, si ho desitges, fins i tot pots anar a la bassa a nedar una mica.
I saps dir-nos il "pato" come fa?

JUDITH

Dedicat a la malaltona Judith que ja es troba bé,

i que canta i balla a l'hora del pati.

Una vegada, en un país molt llunyà, dalt de la torre més alta d'un castell tenebrós hi havia una nena segrestada per la malvada Bruixota dels Ullsmalalts. La nena prou esperava que li arribessin notícies del mag Inot per un mirallet màgic que es deia Xampimentol. (Aquest mirall era un regal que li havia fet el mag Inot en el seu desè aniversari. Era com una pantalla rectangular on es podien veure imatges de coses bones i escoltar paraules i músiques que mai no enganyaven.) Però tot era en va. Les notícies de l'alliberament no arribaven de cap manera. La nena es neguitejava esperant aquella blavor tènue que desprenia el mirallet quan començava a parlar. Les hores passaven. El temps s'allargava i l'espera es feia cada cop més feixuga i tensa. Va passar la lluna, rodona i encesa; van passar milers d'estels; van passar mussols i òlives; van passar nuvolots perduts que buscaven baralles; va passar finalment el fred del nord amb unes barbes de neu. I el fred va ser l'únic que s'hi va quedar. Mentrestant, la mirada malaltona de la nena s'extraviava en el desert fosc i silenciós de la nit.

-Mirallet, parla'm. Ensenya'm el camí bo de casa.

Però el mirallet callava.

Aleshores la nena va començar a plorar. Les llàgrimes relliscaven dels seus ulls i es precipitaven daltabaix de la torre, com una cascada feta de fils d'aigua. I heus aquí que el fred intens d'aquella nit les va glaçar i van formar una bellíssima columna de cristall.

A la matinada, la nena va poder baixar per la platejada columna de llàgrimes i es va escapar.

Començava ja a clarejar i el sol volia treure el cap per entre toves boires quan la nena va veure que el mirallet màgic desprenia aquella blavor de mar que tant l'alegrava.

-Judith, bonica Judith -va exclamar el mirallet màgic-. El teu amic, el mag Inot, ha estat segrestat per la malvada Bruixota dels Oblits i ara es troba a la torre més alta d'un castell tenebrós dormint en un llit de teranyines i bressolat per aranyes peludes.

Però aquesta és una altra història que serà explicada en una altra ocasió.

ADRIÀ
Adrià, esperem notícies teves. No tots els dies es porten aquests colls dignes de Cervantes.
Des d'aquest bloc, tan xampimentolat, et desitgem una ràpida recuperació.

IL COCCODRILLO COME FA
Au, ara toca divertir-vos amb aquesta cançó.