NOMBRES ENCREUATS 6/01

GRUP POTÈNCIES

HORITZONTALS:

A. Mínim comú múltiple de 12 i 16.

B. Múltiple de 45.

C. Tres al cub.

VERTICALS:

D. Perímetre d'un triangle equilàter el costat del qual fa 20 cm.

E. La suma de les xifres d'aquest nombre és més petita que 12.

F. T'ha sortit sol, oi?

GRUP ARRELS

HORITZONTALS:

A. Mínim comú múltiple de 18 i 27.

B. Múltiple de 21.

C. Perímetre d'un pentàgon regular el costat del qual mesura 17 cm.

VERTICALS:

D. Arrel quadrada d'un nombre supeior a 500 i inferior a 1000.

E. El producte de les seves xifres és 280.

F. "Oh sol d'octubre, melangiosa delícia." Màrius Torres ha escrit aquest vers i tu has escrit aquest nombre.

SUDOKUS DE TARDOR (1)

SUDOKU D'OR

Sobre el sudoku

hi resllisca un raig de sol.

Els nombres es tornen

d'un preuat or.

Completa'l.

EXAMEN TARDORENC I ESTRELLES D'AIGUA

Aquesta pàgina està dedicada a tres noies molt treballadores de 6è que bressolen triangles quan la tarda cau pàl·lida.
A voltes, als seus ulls hi neixen estrelletes d'aigua.
El nom de les tres noies és un secret que sols sap la pissarra de l'aula.



GAUSS (GRUP POTÈNCIES)

1. Escriu amb xifres aquest nombre i després el descompons en forma polinòmica: Mil milions setze mil  
2. 4 + 3 x 7  =                                   /              4 x 5 – 2 + 3 =
3. 3 h 38 min  + 7 h 46 min =     /              7 h 28 min 42 s – 5 h 44 min 36 s =
4. Troba el mínim comú múltiple de 6 i 8.  /   Busca el màxim comú divisor de 12 i 16.
5. Calcula el resultat d’aquestes operacions:                37.908 : 78 =       /              3⁴ =
6. La càrrega màxima d’un ascensor són 775 kg. En Pau hi vol pujar 14 caixes de maons de 49,5 kg cadascuna i 3 sacs de sorra que pesen en total  81 kg. Ho podrà pujar tot alhora?
7. Quants cromos són 2/3 d’una col·lecció de 210 cromos?
8. La Magda ha comprat 49 geranis per al seu jardí i els vol plantar formant un quadrat. Quants geranis hi haurà a cada filera?
9. Dibuixa un triangle els costats del qual fan 6 cm, 8 cm i 10 cm. Quant mesura l’angle més gran?
10. Explica quines condicions compleixen els angles consecutius i, tot seguit, posa’n un exemple.

GAUSS (GRUP ARRELS)

1. Escriu amb xifres aquest nombre i després el descompons en forma polinòmica: Setze bilions dos mil milions trenta  
2. 4 + 3 x 7 – (5 – 2) =                                   /              2 + 9 x 5 – 4 + 3 =
3. 2 h 38 min 46 s + 7 h 46 min 28 s =    /              10 h 28 min 12 s – 8 h 44 min 36 s =
4. m.c.m. (12 i 16)                                                       /              m.c.d. (24 i 36)
5. És veritat que 3⁶ dóna el mateix resultat que l'arrel quadrada de 729 + 3³ x 26? Demostra-ho.
6. Una gallina pon 28 ous en un mes. Quantes gallines caldran per obtenir 3.976 dotzenes d’ous en un mes?
7. Si  2/3 de superfície d’un quadrat són 486 cm², quants dm mesura el costat del quadrat?
8. Un camió pot carregar fins a 18 tones. Hi han carregat 675 caixes de fruita de 25 kg cadascuna i  15 sacs de patates que pesen en total 480 kg. Quants kg falten per acabar d'omplir el camió?
9. Dibuixa un triangle els costats del qual fan 5 cm, 12 cm i 13 cm. Mesura els seus angles.
10. Explica quines condicions compleixen els angles adjacents i, tot seguit, posa’n un exemple.

Quan s'acaba la feina, el capvespre és adornat amb oriflames d'arbres callats i estels tremoladissos.

Les noies somriuen.

DIVISIBILITAT

CRITERIS DE DIVISIBILITAT

Criteri de divisibilitat per 2

Un nombre és divisible per 2, si a les unitats hi ha 0, 2, 4, 6 o 8.
Exemple: 754 és divisible per 2 perquè acaba en una xifra parell, el 4. 

Criteri de divisibilitat per 3

Un nombre és divisible per 3, si la suma de les seves xifres és un múltiple de 3.

Exemple: 672 és divisible per 3 perquè 6 + 7 + 2 = 15, i el 15 és múltiple de 3.

Criteri de divisibilitat per 4

Un nombre és divisible per 4, si les dues últimes xifres són un múltiple de 4 o acaba en 00.

Exemple: 356 és divisible per 4 perquè 56 és múltiple de 4; 56 : 4 = 14; 4 x 14 = 56

Criteri de divisibilitat per 5

Un nombre és divisible per 5, si acaba en 0 o en 5.

Exemple: 180 és divisible per 5 perquè acaba en 0.

Criteri de divisibilitat per 6
Un nombre és divisible per 6, si ho és per 2 i per 3 a la vegada; és a dir, si és parell i a més es pot dividir per 3.

Exemple: 174 és divisible per 6 perquè és parell i perquè 1 + 7 + 4 = 12, i el 12 és múltiple de 3.

Criteri de divisibilitat per 7 (Grup POTÈNCIES, no cal)
Un nombre és divisible per 7, si la diferència entre el doble de les unitats i la resta del nombre es múltiple de 7 o és zero.

Exemple: 483 és divisible per 7 perquè 2 x 3 = 6; 48 - 6 = 42, i el 42 és múltiple de 7; 42 : 7 = 6; 6 x 7 = 42

En el cas dels nombres alts, es van trobant diferències fins que descobrim si el resultat és o no és múltiple de 7.

Exemple: 3.206 és divisible per 7 perquè 2 x 6 = 12; 320 - 12 = 308; aleshores es torna a repetir el mateix procés: 2 x 8 = 16; 30 - 16 = 14, i el 14 és múltiple de 7.

Criteri de divisibilitat per 9
Un nombre és divisible per 9, si la suma de les seves xifres és múltiple de 9.

Exemple: 576 és divisible per 9 perquè 5 + 7 + 6 = 18, i el 18 és múltiple de 9.

Criteri de divisibilitat per 11 (Grup POTÈNCIES, no cal)

Un nombre és divisible per 11, si la diferència entre la suma de les xifres que ocupen el lloc imparell i les xifres que ocupen el lloc parell és 0 o múltiple d'11.

Exemple: 737 és divisible per 11 perquè 7 + 7 = 14; 14 - 3 = 11, i l'11 és múltiple d'11.

TATS VITATS TIVITATS ACTIVITATS

DE TAT LITAT BILITAT SIBILITAT VISIBILITAT DIVISIBILITAT

No diguis sí o no, blanc o negre, or o plata... demostra-ho. Mercès.

• El 1.278 és divisible per 3?

• El 2.536 és divisible per 4?

• El 3.700 és divisible per 5?

• El 4.254  és divisible per 6?

• El 546 és divisible per 7? (Grup POTÈNCIES, no cal. ARRELS, i tant que cal!)

• El 2.548 també és divisible per 7? (Grup POTÈNCIES, no cal. ARRELS, i tant que cal!)

• El 7.434 és divisible per 9? 

• El 8.217 és divisible per 11? (Grup POTÈNCIES, no cal. ARRELS, i tant que cal!)

MÚLTIPLES

RECORD

DE LES BELLES I VELLES TAULES DE MULTIPLICAR

Un nombre és múltiple de 2 si és un nombre parell.

Exemples: 2, 4, 6, 8, 10...

Un nombre és múltiple de 3 si la suma de les xifres és un múltiple de 3.

Exemple: 126; 1 + 2 + 6 = 9; el 9 és múltiple de 3.

Un nombre és múltiple de 4 si les dues últimes xifres són múltiples de 4 o acaba en 00. 

Exemple: 136; el 36 (dues últimes xifres) és un múltiple de 4 ja que 4 x 9 = 36.

Un nombre és múltiple de 5 si l'última xifra és el 0 o el 5.

Exemples: 5, 10, 15, 20, 25, 30...

Un nombre és múltiple de 10 si acaba en 0.

Exemples: 10, 20, 30, 40, 50...

• Troba els múltiples de 3 més grans que 99  i més petits que 150 i comprova mentalment que la norma és vàlida.

• Troba tots els múltiples de 4 més grans que 200 i més petits que 300 i comprova que compleixen la norma.

• És múltiple de 3 el 1.764? Per què?

• És múltiple de 4 el 2.352? Per què?

 

SEDÀS D'ERATÒSTENES

ELS NOMBRES PRIMERS PASSEN PEL SEDÀS,

ELS NOMBRES COMPOSTOS NO HI PASSEN PAS.

Eratòstenes (276 -194 aC) va ser un savi de l'antiga Grècia.

El sedàs o garbell d'Eratòstenes és un antic sistema per tal de trobar tots els nombres primers fins a un determinat enter.

Consta d'una taula on es van eliminant de mica en mica tots els nombres que són múliples d'un altre. Evidentment es comença pels més petits.

Escolta aquest mestre que t'ho explica.

Prem aquí amb el ratolí i comença a garbellar sense parar.

Aquí tens el resultat final. 

OBSERVACIÓ IMPORTANT SOBRE EL NOMBRE 1

Gairebé fins al segle XIX els matemàtics consideraven l'1 com un nombre primer.

A partir del segle XX, els moderns matemàtics, per conveni, han aparcat el nombre 1, atès que l'1 només té un divisor.

Així doncs, en l'actualitat el nombre 1 no se'l considera ni primer ni compost.

QÜESTIONS

• Quan anys va viure Eratòstenes?

• Ara fent servir aquest sedàs, trobar els nombres primers que viuen entre l'1 i el 150. Emocionant! (Comença des del començament i intenta no mirar la taula anterior.)
  

• Què vol dir garbellar?

PARTIT DE FILÒSOFS

ALEMANYA CONTRA GRÈCIA

Heu vist mai un partit de futbol entre filòsofs?
 

Doncs, tot seguit podeu presenciar un partit entre filòsofs alemanys i filòsofs grecs. Realment és una experiència futbolística inoblidable.

PREM AQUÍ. COMENÇA EL PARTIT!

• Quants minuts dura un partit de futbol?

• Quants segons són aquesta quantitat de minuts?

• Si quan falten 17 minuts i 25 segons perquè s'acabi el partit un jugador filòsof es retira del camp lesionat de tant pensar, quants minuts i segons ha estat sobre el terreny de joc aquest jugador?

EUREKA!

EUREKA!

Conta la història que Hieron, monarca de Siracusa, va lliurar a un orfebre de la ciutat una important quantitat d'or perquè li fes una corona.

Finalitzat el treball, Hieron, desconfiat de l'honradesa del joier, tot i que reconeixia que la corona era bonica de veritat, va sol·licitar a Arquímedes (matemàtic i filòsof) que, sense fer malbé aquella obra d'art, comprovés si l'orfebre, impulsat per l'avarícia, havia rebaixat la quantitat d'or i se n'havia guardat una part per a ell.

Preocupat Arquímedes pel problema -no semblava pas tenir solució-, un bon dia, en ficar-se a la banyera, va advertir que, a causa de la resistència que l'aigua oposa, el cos sembla pesar menys, fins al punt que hi ha coses que suren.

Pensant en això, va arribar a la conclusió que, en submergir el seu cos a la banyera l'aigua pujava de nivell. Això volia dir que el seu cos ocupava un lloc que forçosament deixava de ser ocupat per l'aigua, i va endevinar que el que menys pesava ell era precisament el que pesava l'aigua que havia desallotjat.

Aleshores, diu la història que el grec Arquímedes va pronunciar aquesta paraula EUREKA!, que vol dir HO HE TROBAT! 

Realment Arquímedes havia descobert la manera de saber si la corona del rei era feta amb tot l'or pur que ell mateix havia donat al joier o tal volta l'orfebre havia tret or i hi havia afegit altres metalls no tan nobles.

Com ho faria? De primer pesaria la corona, després calcularia el volum de l'aigua desplaçada. Agafaria aquestes dues dades i les dividiria. Així obtindria un quocient; a aquest quocient se li diu densitat. I com que Arquímedes sabia la densitat de l'or pur, li resultaria fàcil comprovar si l'orfebre era un home sincer o un trampós.

Llavors, emocionat per la troballa i boig d'alegria, va sortir disparat com un coet i va anar pels carrers cridant: EUREKA!, EUREKA!

PRINCIPI D'ARQUÍMEDES

Tot cos submergit a l'aigua experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de l'aigua que s'ha desallotjat.


Comprovant de lectura: Demà al matí quan vegis el mestre de Català, saluda'l així:  "7x8 EUREKA BIBLIOTECA!" El mestre et respondrà: "56. Arrel quadrada de 36". I tu li contestaràs: MITJA DOTZENA, PLEASE.

CAPITALS D'EUROPA

La capital d'un estat, país o regió és una ciutat on solen concentrar-se els òrgans de govern i diferents serveis administratius, sanitaris...

Normalment la capital és la ciutat del país amb més nombre d'habitants, però no sempre és així. Per exemple la capital de Suïssa és Berna, tot i que Ginebra o Zuric tenen més població.

PRINCIPALS CAPITALS D'EUROPA

• BÈLGICA: Brusel·les
• FRANÇA: París
• ALEMANYA: Berlín
• HOLANDA: Amsterdam
• ITÀLIA: Roma

• ÀUSTRIA: Viena
• SUÏSSA: Berna
• POLÒNIA: Varsòvia
• HONGRIA: Budapest
• DINAMARCA: Copenhaguen

• UCRAÏNA: Kiev
• RÚSSIA: Moscou
• SUÈCIA: Estocolm
• NORUEGA: Oslo
• FINLÀNDIA: Hèlsinki 

• PORTUGAL: Lisboa
• GRÈCIA: Atenes
• ESPANYA: Madrid
• IRLANDA: Dublín
• RUMANIA: Bucarest

ARREL QUADRADA (12)

HIPOTENUSES

L'arrel quadrada també s'utilitza per a trobar la hipotenusa d'un triangle rectangle.

EXEMPLE

Els catets d'un triangle mesuren 3 i 4 cm. Com podem trobar la seva hipotenusa?

1. Sumem els quadrats dels catets: 3 al quadrat més 4 al quadrat = 9 + 16 = 25 cm quadrats
2. Evidentment aquest resultat correspon a la hipotenusa al quadrat, aleshores cal fer l'arrel quadrada de 25. Així doncs la hipotenusa mesura 5 cm.

AU, COMENCEM LA NOSTRA FEINA. PITÀGORES ENS HI POT DONAR UN COP DE MÀ.

• Troba la hipotenusa d'un triangle rectangle que té per catets dos segments de 8 i 15 cm respectivament.

• Quants cm mesura la hipotenusa d'un triangle rectangle que té per catets un segment de 7 cm i un altre de 24 cm?

I vet aquí un gat i vet aquí un gos,

les arrels quadrades ja s'han fos!

Fins a 1r de secundària, si Déu vol.

ARREL QUADRADA (11)

ARRELS QUADRADES I SUMES DE GAUSS

La tardor de l'any passat daurava les sumes de Gauss. Ara, uns melangiosos raigs de sol acaricien les arrels quadrades i ens regalen solucions que ens omplen d'escalforeta o ens deixen atònits i perplexos.

Donat el resultat d'una suma de Gauss, és a dir, una suma de nombres consecutius, aquesta superfórmula ens permet trobar tots els sumands que formen aquesta misteriosa suma.

 

La lletra "S" equival al resultat total de la suma

i "n" representa el nombre de sumands

EXEMPLE

Quants nombres consecutius cal sumar, començant per l'1, perquè el resultat de la suma de tots ells sigui 1275?

Com que sabem que

S = 1275

aleshores ha de passar que...

 Així doncs, si sumen

1 + 2 + 3 + 4 + ... + 47 + 48 + 49 + 50

la seva suma serà 1275

INVESTIGUEM

• Calcula quants nombres consecutius cal sumar, començant per l'1, perquè la suma de tots ells sigui 1596.

• Ara fes la suma de Gauss i comprova que el resultat és correcte.

• I quin serà el darrer sumand d'aquesta suma

1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + ... = 3655 ?

• Comprova'n també el resultat.

ARREL QUADRADA (10)

LA DIAGONAL D'UN QUADRAT

Per a calcular la diagonal d'un quadrat cal multiplicar el costat del quadrat per l'arrel quadrada de 2. (Això no més que el teorema de Pitàgores disfressat.)

Comprovem-ho.

• Construeix un quadrat que tingui 8 cm de costat.

• Calcula matemàticament la seva diagonal, és a dir, fem servir la fórmula de Pitàgores. Per a l'arrel quadrada de 2 fes servir només tres decimals.Dit d'una altra manera, arriba fins a les mil·lèsimes.

 

 

 

• Tot seguit, comprova amb el regle quant mesura la diagonal que has traçat.

ARREL QUADRADA (9)

UN NOMBRE IRRACIONAL

Els grecs van descobrir que l'arrel quadrada de 2 era un nombre "incommensurable", és a dir, que no es podia expressar en forma de fracció.

L'arrel quadrada de 2 consta d'infinits decimals que no s'acaben mai i que tampoc no es repeteixen en forma de períodes.

1,414213562373095048801688724209698078569671875376948073176679737990732478462...

Aquest nombre va ser el primer nombre irracional conegut.

INVESTIGUEM

• Calcula quin nombre decimal representa aquesta fracció 99/70 (Treu com a mínim cinc decimals).

• Aquesta fracció, és més gran o més petita que l'arrel quadrada de 2?

• Quin tipus de nombres són les fraccions?

ARREL QUADRADA (8)

ARRELS I MISSATGE SECRET

• Resol aquestes arrels sense calculadora.

Si vols, utilitza la maquineta màgica per comprovar els resultats.

-Gràcies -això ho diem nosaltres.

-De res.

-No hem dubtat mai de la teva sinceritat.

-Gràcies -això ho dius tu.

-De res.

Arrel quadrada de 167.281

Arrel quadrada de 5.929

Arrel quadrada de 784

Arrel quadrada de 106.276

Arrel quadrada de 265.225

Arrel quadrada de 6.400

Tot seguit canvia les xifres de les arrels per lletres segons t'indica el codi secret.

0 = A                               5 = I

1 = C                               6 = L

2 = E                               7 = S

3 = F                               8 = T

4 = G                               9 = U

• Ets capaç de llegir el missatge secret? Escriu la frase que t'ha sortit.

Si ho has aconseguit, enhorabona!

-Gràcies -això ho dius tu.

-De res.

-He fet un gran esforç.

-No hem dubtat mai de la teva tenacitat -això ho diem nosaltres.

ARREL QUADRADA (7)

MINERALS, FLORS  I UNA HIPOTENUSA

L'Agnès té una col·lecció de 121 minerals. Els ha guardat en una caixa quadrada dividida en fileres de caselles quadrades iguals. Quantes fileres de caselles hi ha a la caixa?

En Tomàs ha de plantar al jardí d'un parc municipal 576 tulipes formant un quadrat. Com els ha de distribuir?

Pitàgores busca la hipotenusa d'un triangle rectangle que té un catet que fa 5 cm i un altre que mesura 12 cm.

Quants cm fa la hipotenusa? Si trobes la longitud d'aquesta hipotenusa, Pitàgores dormirà tranquil.

Pistes:

1. Suma els quadrats dels catets. Això és el teorema de Pitàgores.
2. Aquesta suma resulta ser el quadrat de la hipotenusa.
3. Però a tu no t'interessen els centímetres quadrats que fa el quadrat de la hipotenusa. El que t'interessa és la seva arrel.

ARREL QUADRADA (6)

L'arquitectura d'una arrel quadrada és molt bonica! 

Som-hi! Mans a l'obra!

ARREL QUADRADA (5)

Recordes quin nom rep el nombre x?

PROBLEMOT DE VOLEIBOL
La superfície d'un camp de voleibol és de 162 metres quadrats. Si la meitat del camp forma un quadrat, quants metres mesura de llargada i d'amplada aquest camp de voleibol?




PROBLEMOT PROBLEMÀTIC
Si tres quarts de quadrat mesura 4.107 cm quadrats, quants cm mesura el costat d'aquest quadrat?

ARREL QUADRADA (4)

UN RELLOTGE I UN CALENDARI EXÒTICS

Observa aquest rellotge. És original, oi?

• Dissenya el calendari del mes d'octubre de l'any 2011 utilitzant arrels quadrades. (No t'oblidis dels dies de la setmana. Els diumenges i les festes pinta'ls de color vermell.)

ARREL QUADRADA (3)

EL COSTAT D'UN QUADRAT

Donada l'àrea d'un quadrat, l'arrel quadrada ens permet esbrinar quant mesura el costat d'aquest quadrat.

A = c² → c = arrel quadrada de l'àrea A

Problema 1

Troba el costat d'un quadrat que té una àrea de 256 cm².

Problema 2

Quants metres mesura el costat d'un quadrat que té una àrea de 1.296 dm²?

ARREL QUADRADA (2)

UN SÍMBOL ORIGINAL

El símbol de l'arrel quadrada va ser introduït el 1525 pel matemàtic Christoph Rudolff.

En català rep aquests noms:

n = índex ; b = radicand. El signe es diu radical. Al resultat se l'anomena arrel.

Aquest signe no és més que una forma estilitzada de la lletra r minúscula per tal de fer-la més elegant. Aquesta lletra r representa la paraula llatina radix, que significa rel o arrel.

QÜESTIÓ 1:

Investiga l'any de naixement i mort d'aquest matemàtic.

De quin país era?

QÜESTIÓ 2:

En el cas de les arrels quadrades, quin valor té el nombre n?

QÜESTIÓ 3:

Troba les arrels quadrades de 729 i la de 4.489.

ARREL QUADRADA (1)

UNA NOVA OPERACIÓ

Les arrels quadrades són unes operacions que van ser investigades durant el temps de Pitàgores.

I que n'eren de llestos, els grecs!

L'arrel quadrada permetia trobar la diagonal d'un quadrat. Més endavant, quan el curs creixi i el sol es posi una bufanda groga, t'ho explicarem.

Mira com es fa una arrel quadrada. Ja veuràs que és un procediment molt senzill. Si no l'entens, torna a veure i a escoltar l'explicació.

COMENÇA LA CLASSE. CLICA AQUÍ. 

• Troba l'arrel quadrada de 441. Oi, que es fàcil?

• I ets capaç de trobar l'arrel de 1.849? I la de 3.136?

FRASES MATEMÀTIQUES

Expressa matemàticament aquestes frases i troba el resultat:


PRIMER GRUP DE FRASES
Diferència entre 15 i el doble de 7.
Al producte de 7 i 6 resta-li la diferència entre 12 i 5.
Al 8 suma-li el producte de 4 i 9.
Suma el producte de 6 i 9 amb el producte de 3 i 7.
Diferència entre el producte de 7 i 8 i la suma de 13 i 9.


SEGON GRUP DE FRASES
Al triple de 9 suma-li la diferència entre 12 i 5.
Al producte de 4 i 11 resta-li la diferència entre 21 i 17.
Diferència entre el quadrat de 8 i el doble de 29.
Suma el producte de 9 i 5 amb la diferència de 14 i 5.
Producte de la diferència de 15 i 7 amb la suma de 4 i 3.


TERCER GRUP DE FRASES
Al quadrat de 7 resta-li la diferència entre 11 i 7.
Diferència entre el triple de 8 i la suma de 7 i el doble de 3.
Producte de 2 al cub i la diferència entre  23 i 4.
A un terç de 24 resta-li la diferència entre 12 i 4.
Suma a 4 elevat a 3 el producte de 4 i 9.

GEOGRAFIA FÍSICA

Breu diccionari de geografia física indispensable per a no expressar disbarats.

DICCIOBROMES

CAP: Part del cos que primer es mulla quan algú fa un capbussó.

GOLF: Joc de galledes que consisteix a anar introduint en una sèrie de forats, distribuïts al llarg de la costa, galledetes amb aigua de mar.

BADIA: Abadia petita a prop de la platja on una onada de mar se li ha endut la lletra "a".

ILLA: Conjunt de cases envoltades per l'aigua de la pluja.

ILLOT: Andana situada enmig de les vies públiques amples perquè qui va nedant pugui guardar-se dels vaixells.

ARXIPÈLAG: Conjunt musical, amb característiques instrumentals similars, que toquen més o menys agrupats dins de l'aigua.

PENÍNSULA: Illa tímida i poruga que dóna la mà a un continent.


RIU: Corrent no elèctric que se'ls escapa als nens petits.
AFLUENT: Riu que té por del mar, per això no hi va a parar.
DELTA: Lletra de terra que els grecs van abandonar a la desembocadura d'alguns rius.


RIA: Vall fluvial profunda envaïda per les sirenes.
FIORD: Vall d'origen glacial entre muntanyes amb vessants de gran pendent envaïda pels víkings.


DICCIOVERITATS

CAP: Punta de terra que entra mar endins.

GOLF: Entrada gran de mar a la terra.

BADIA: Golf petit.

ILLA: Porció de terra envoltada d'aigua per tots els costats.

ILLOT: Illa petita.

ARXIPÈLAG: Conjunt d'illes més o menys agrupades i, generalment, amb característiques geogràfiques similars.

PENÍNSULA: Porció de terra envoltada en gran part d'aigua, unida per un istme a l'extensió major de terra de què forma part.

RIU: Corrent natural d'aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu.

AFLUENT: Riu que va parar a un altre riu.

DELTA: Sediments que el riu aboca en desembocar al mar, generalment prenen la forma de triangle.

RIA:Vall fluvial profunda envaïda per la mar.

FIORD: Vall d'origen glacial entre muntanyes amb vessants de gran pendent, envaïda per la mar formant un braç llarg i estret, de fondària considerable, que penetra terra endins.

EL CEL D'OCTUBRE

El cel a la nit és una meravellosa finestra oberta on pots arribar a veure estels que brillen a dos milions d'anys llum.

Coneix la profunditat del cel del mes d'octubre de 2011.

Quina bellesa!

1 ANY LLUM = Unitat de longitud, utilitzada en astronomia, que és igual a la distància que recorre la llum en un any tròpic i equival a 9,461 × 10¹⁵ metres.

 

ANY TRÒPIC =Temps transcorregut entre dos passos consecutius del Sol pel punt vernal, que val 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46,08 segons i és la base del calendari modern.