DICTATS MATEMÀTICS
I
Avui Euclides, un grec molt savi, ha entrat a les aules de cinquè.
-Hola, nois i noies! -ha dit en català-, per un punt hi passen infinites rectes i pel vostre cor hi passa tota la humanitat.
I Euclides ha desaparegut. Dues rectes paral·leles se l'han endut cel enllà.
II
Un terç d'un quart d'òrbita del planeta Terra és un mes.Gener, febrer i març són fraccions de camí gebrat.
Abril, maig i juny representen un tros d'univers amb nius d'orenetes i flors.
Juliol, agost i setembre fan tres dotzens esquitxats amb aigua de mar.
Octubre, novembre i desembre mostren un numerador tremoladís i un denominador atapeït d'estels platejats.
III
Una suma llarguíssima, més de mil set-cents setanta-set sumands, es passeja pel passadís del Col·legi Sant Vicenç. Resulta molt estrany veure una operació, potser escapada d'un llibre de matemàtiques o de la pissarra guixada de xifres, deambular per una escola.
-Una anaconda!, -crida un alumne esporuguit de tercer de primària- no la toqueu pas!
-Avisem els bombers! -xiscla una nena.
Quin daltabaix hi ha a les aules! Corredisses, crits, empentes...
De sobte, un home, arribat d'una altra època, tal volta del segle XVIII o de principis del XIX, recull la sumota amb suma delicadesa. Increïble!, tan llarga com era, tants sumands com tenia i li han cabut tots en una mà.
Ha passat el perill. L'home mira els alumnes amb un somriure als llavis.
-Guten Tag -els diu amablement; i afegeix en un català puríssim-: Un milió set-cents vint-i-un mil quatre-cents quaranta n'és el resultat. Guten Morgen.
I, a poc a poc, baixa les escales i se'n va.
