COMIAT

GRÀCIES COL·LEGI SANT VICENÇ

Bona tarda a tothom: pares, mares, familiars, amics i amigues. Nosaltres, com a “guies” dels cursos de sisè i en nom de tots els companys i companyes, volem agrair-vos, en primer lloc, la vostra assistència i col·laboració en aquest acte del nostre comiat de l’escola. 

Som fills d'una llavor de primavera

que no tem les rigors del cru hivern.

Dem-nos les mans que trenarem anelles

famílies del Col·legi Sant Vicenç.

Aquest ha estat el nostre himne que ens ha empès a mirar endavant sempre amb esperança. Units gairebé des dels tres anys hem viscut un enfilall de bellíssimes primaveres. A cada racó de l'escola hi han florit gestos d'amistat.

I avui et diem adéu, estimat Col·legi Sant Vicenç.  Però no volem que sigui un adéu trist. Tu has estat una part important de la nostra infantesa; dins del cor ens hi has abocat l’alegria de les festes -pessebres vivents, cicles de teatre i jocs florals- i ens has fet descobrir la saviesa de la humanitat; has pres suaument les nostres mans per a trenar anelles d’amistat i als ulls hi has dibuixat paisatges inoblidables d’excursions i de colònies. Dins teu hem crescut, i tu ens hi has ajudat. Al llarg d’aquests anys, quants  records entranyables s’hi han forjat! És per això que aquest adéu no és un trencament: anem on anem, tu, Col·legi Sant Vicenç,  vindràs amb nosaltres, perquè tu, estimada escola, has escrit uns capítols inesborrables en el llibre de la nostra vida.

Sentim un profund agraïment per totes les persones que en el decurs d’aquest temps ens han  ajudat a créixer.  Recordem especialment la Cecília i la Carme, les primeres mestres a acollir-nos, que ens eixugaren més d’una llàgrima de reietons destronats; elles van mostrar-nos la cara amable dels nostres desconeguts amics i amigues i van ensenyar-nos, amb paciència i serenor, a fer caminar el llapis per sobre les lletres del nostre nom, i ens van mostrar els bells colors de les estacions i els set dies riallers de la setmana.

Més endavant, els mestres de cicle inicial, Jaume i Toni, van fer-nos posar veu a les paraules i van aprendre a llegir i a comptar fins a l’estratosfèric "mil". Vam començar a ser petits investigadors i ens van mostrar la màgia del tangram i l’emoció de les dames.

La Lina i la Maite ens van acompanyar durant el cicle mitjà. A elles agraïm que ens vagin resultar fàcils les complicades i noves operacions de multiplicar i dividir. També amb elles vam desxifrar mapes i vam començar a llegir llibres de moltes pàgines i lletres.

I finalment volem donar les gràcies a tots els mestres del cicle superior d’enguany per la seva tasca de dedicació que va més enllà de les assignatures. Ells ens han ensenyat l’art de la convivència i a descobrir en l’altre no un rival, sinó un company.  Al Lluís pel seu dinamisme, companyonia  i eterna joventut -tot va bé!-, al Manel per la il·lusió, implicació en els nostres quefers i per la seva mirada jove i alegre, al Toni perquè per alguns ha estat un tutor multiplicat per quatre, a la Maite i al Jonny "Thank you" per fer-nos gaudir de la llengua de Shakespeare, al Jesús Churio "por sus palabras amigas. Hoy el viento lleva esencia sutil de azahar" i al Roger per mantenir-nos en forma i no deixar-nos que ens rovellem, al Jaume per transmetre’ns el gust per la música, i al Quim per ajudar-nos, amb la seva paraula, a abraçar la terra i el cel i fer-nos sentit ciutadans del món.

I encara no ens volem oblidar de la Mònica Español i l'equip psicopedagògic. Valorem l'encert de la seva tasca callada i eficaç, sempre a prop dels qui més ho necessiten. Sovint allò més difícil i enrevessat ho han sabut tornar més fàcil i planer.

Gràcies a tots i a totes les mestres que ens han impartit classes i no hem anomenat. La seva feina ben feta ens permet mirar endavant amb optimisme.

I també donem les gràcies a la Glòria per facilitar-nos tota mena de material i, malgrat reconèixer-nos a voltes sumament empipadors, ha estat complaent amb tots nosaltres. Moltes gràcies, Glòria, no t'oblidarem.

Gràcies Paco i Carmina pel vostre treball amagat a favor de l'escola. Gràcies monitores de menjador per la vostra dedicació i paciència. Ho sabeu bé prou: a vegades, quan ets petit, les culleres pesen molt i no es volen acostar a la boca, és aleshores quan cal les grues de les vostres mans per tal d'ajudar-les.

Gràcies, monitores d'acollida pel vostre bon dia. Gràcies, Carme des del cel.

Gràcies, mares bibliotecàries per permetre que la biblioteca no ens deixes orfes a partir de les cinc en punt de la tarda.

Gràcies al personal de neteja per l'amabilitat que han tingut amb nosaltres. Més que una ajuda sovint han trobat amb nosaltres un destorb.

Gràcies, senyor Miguel per la cura del nostre pati.

Gràcies a tots de tot cor.


Estimat Col·legi Sant Vicenç, accepta aquest comiat que no vol ser pas nostàlgic, perquè el nostre esguard mira endavant, cap a l'horitzó, on el sol rogenc de la primària s'amaga i el nou jorn aviat serà adornat amb els primers estels.


Així, doncs, en aquesta tarda estiuenca, deixa'm avui, en nom de tots els meus amics i amigues, fer ben nostres les paraules de la cançó:

M'has donat força per superar els obstacles,

m'has donat força per creuar l'oceà.

Sóc tan fort quan dintre meu et sento.

M'has donat força; per sempre et vull amb mi.

T'estimem, Col·legi Sant Vicenç