EUREKA!
Conta la història que Hieron, monarca de Siracusa, va lliurar a un orfebre de la ciutat una important quantitat d'or perquè li fes una corona.
Finalitzat el treball, Hieron, desconfiat de l'honradesa del joier, tot i que reconeixia que la corona era bonica de veritat, va sol·licitar a Arquímedes (matemàtic i filòsof) que, sense fer malbé aquella obra d'art, comprovés si l'orfebre, impulsat per l'avarícia, havia rebaixat la quantitat d'or i se n'havia guardat una part per a ell.
Preocupat Arquímedes pel problema -no semblava pas tenir solució-, un bon dia, en ficar-se a la banyera, va advertir que, a causa de la resistència que l'aigua oposa, el cos sembla pesar menys, fins al punt que hi ha coses que suren.
Pensant en això, va arribar a la conclusió que, en submergir el seu cos a la banyera l'aigua pujava de nivell. Això volia dir que el seu cos ocupava un lloc que forçosament deixava de ser ocupat per l'aigua, i va endevinar que el que menys pesava ell era precisament el que pesava l'aigua que havia desallotjat.
Aleshores, diu la història que el grec Arquímedes va pronunciar aquesta paraula EUREKA!, que vol dir HO HE TROBAT!
Realment Arquímedes havia descobert la manera de saber si la corona del rei era feta amb tot l'or pur que ell mateix havia donat al joier o tal volta l'orfebre havia tret or i hi havia afegit altres metalls no tan nobles.
Com ho faria? De primer pesaria la corona, després calcularia el volum de l'aigua desplaçada. Agafaria aquestes dues dades i les dividiria. Així obtindria un quocient; a aquest quocient se li diu densitat. I com que Arquímedes sabia la densitat de l'or pur, li resultaria fàcil comprovar si l'orfebre era un home sincer o un trampós.
Llavors, emocionat per la troballa i boig d'alegria, va sortir disparat com un coet i va anar pels carrers cridant: EUREKA!, EUREKA!
Realment Arquímedes havia descobert la manera de saber si la corona del rei era feta amb tot l'or pur que ell mateix havia donat al joier o tal volta l'orfebre havia tret or i hi havia afegit altres metalls no tan nobles.
Com ho faria? De primer pesaria la corona, després calcularia el volum de l'aigua desplaçada. Agafaria aquestes dues dades i les dividiria. Així obtindria un quocient; a aquest quocient se li diu densitat. I com que Arquímedes sabia la densitat de l'or pur, li resultaria fàcil comprovar si l'orfebre era un home sincer o un trampós.
Llavors, emocionat per la troballa i boig d'alegria, va sortir disparat com un coet i va anar pels carrers cridant: EUREKA!, EUREKA!
PRINCIPI D'ARQUÍMEDES
Tot cos submergit a l'aigua experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de l'aigua que s'ha desallotjat.
Comprovant de lectura: Demà al matí quan vegis el mestre de Català, saluda'l així: "7x8 EUREKA BIBLIOTECA!" El mestre et respondrà: "56. Arrel quadrada de 36". I tu li contestaràs: MITJA DOTZENA, PLEASE.
Comprovant de lectura: Demà al matí quan vegis el mestre de Català, saluda'l així: "7x8 EUREKA BIBLIOTECA!" El mestre et respondrà: "56. Arrel quadrada de 36". I tu li contestaràs: MITJA DOTZENA, PLEASE.
Ho he fet Toni. EUREKA!!!JEJE
ResponEliminaMolt bé, Paula. Arrel quadrada de 36, please?
ResponEliminaMitja dotzena, please.
ResponElimina