ÀREES I VOLUMS A VILACREIXENT

Record del cicle mitjà, quan a Vilacreixent

les àrees i els volums només existien en els somnis. 

Al Mas de les Heures de Vilacreixent hi ha un dipòsit per a l'aigua amb forma de cub. L'aresta del cub fa 45 dm.

• Quants metres quadrats d'alumini van fer servir per construir-lo?

• Quin volum té el cub?

• Quina capacitat (expressada en litres) té el dipòsit?

Al Mas de la Font de Vilacreixent, la font que hi ha rep l'aigua d'un gran dipòsit amb forma d'ortoedre. Les mides del dipòsit són: 14 m de llargada, 9 m d'amplada i 17 m d'alçada.

• Quants metres quadrats d'alumini van fer servir per construir les sis cares?

• Quin és el volum del dipòsit?

• Quina és la capacitat en quilolitres? I en litres?

• Si falta una  sisena part del dipòsit per omplir-lo del tot, quants litres conté ara?

•  Quin percentatge del dipòsit queda per omplir?

ANÀLISIS I MÉS COSES-02

Qui?, què?, per a qui?, on?, quan?, com? 

Els nois i noies de sisè de primària coneixen
el subjecte, el verb i els complements com si fossin els seus cosins.
Qui?, què?, per a qui?, on?, quan?, com? 

  ANÀLISIS

• Analitza sintàcticament aquestes oracions. 

La presidenta pateix una derrota històrica.
Milers de moscovites surten al carrer.
El cantant dedica un tema als seus fans a Sevilla.
Ha fet una feina extraordinària.
Li van donar el diari.

• Com es diuen els verbs que no admeten un complement directe? (Marca la resposta correcta.)

a) indirectes

b) transitius

c) intransitius

d) irregulars

ORACIÓ PASSIVA

Passem una oració activa a passiva. Per a poder-ho fer, cal que l'oració tingui complement directe.

Observem l'exemple:

 "L'informe de l'activitat"és un complement directe. Quan passem l'oració a passiva, "l'informe de la activitat" es converteix en subjecte pacient.

• Passa a passiva les oracions del primer exercici (si ho permeten.)

PRONOMS FEBLES

• Substitueix els complements subratllats per pronoms febles.

Els nens i nenes escriuen poemes.
L'avi llegeix el diari cada dia.
La Clara va regalar una flor a la seva mare.

L'escriptor va dedicar el llibre als alumnes.
En Pau llegeix la revista Cavall Fort.
Els veïns tenen flors a la terrassa.

"MATCH BALL" DE MAT AMB FAMÍLIA

Per als nois i noies que no es conformen a veure els problemes com passen

sinó que volen que passin feliçment.

• El 20% dels alumnes d'una classe són nascuts fora de Catalunya. Si a l'aula hi ha 25 alumnes, quin percentatge d'alumnes ha nascut a Catalunya? Calcula, per separat, la quantitat d'alumnes catalans i no catalans que hi ha?

• Uns alumnes han pintat la paret del pati de l’escola en tres dies. El primer dia van pintar 2/5 de paret; el segon dia 1/3 del que quedava per pintar. Quina fracció de paret van pintar el segon dia? I el tercer dia?

• A l'Auditori de Barcelona s'ha interpretat la Simfonia núm. 9 de Beethoven. Si aquesta simfonia dura 1 h 14 min i 45 s i el concert  ha acabat a les 20 h, a quina hora ha començat aquesta simfonia?

• Dibuixa el desenvolupament d'aquesta piràmide de base quadrada.

Dades:
aresta bàsica = 45 mm
arestes laterals = 0,65 dm cadascuna.

Calcula també l'àrea d'aquesta figura.

LA UNITAT-03

A tots els alumnes del Col·legi Sant Vicenç,

fills d'una llavor de primavera.

"El coneixement ens porta a l'unitat; la ignorància, a la diversitat."

Ramakrishna

Així com l'aigua corre delerosa cercant el mar i la flor busca el sol, la lletra "c" cerca la unitat.

Saps trobar mentalment el valor de la lletra "c" en cada cas?

• 0,96 + c = 1

• c + 0,07 = 1

• 4/7 + c = 1

• c + 6/17 = 1

• 0,725 + c = 1

• 2,56 - c = 1

• 1,365 - c = 1

• c - 9,8 = 1

• 12/5 - c = 1

• c - 24/7 = 1

• 0,7 x c = 1

• c x 3/8 = 1

• 0,45 x c = 1

• 1,3 x c = 1

• c + c + c + c + c = 1

Qui és l'autor del dibuix?


Què representa, aquest dibuix?

Escolta la cançó "Tens un amic" i sabràs que n'és de meravellós sentir-se estimat.

Aleshores descobriràs l'alegria de la "unitat" i tu també podràs estimar.

MOVIMENTS EN EL PLA

Troba tresors, segueix el camí d'una formiga, dibuixa plànols i maquetes... Aprèn i gaudeix bo i jugant.

Gràcies, René Descartes per les coordenades cartesianes. 

Prem aquí i practica els moviments en el pla.

"Penso, doncs existeixo"

René Descartes (1596 - 1650)

ANÀLISIS I MÉS COSES-01

Qui?, què?, per a qui?, on?, quan?, com? 

Els nois i noies aviat  enxamparan els subjctes, els complements directes, 
els indirectes i els circumstancials, si n'hi ha.

(Xafardegeu una mica;

el verb és bocamoll i tot us ho explica.)

  ANÀLISIS

• Analitza sintàcticament aquestes oracions. 

El sastre ha arreglat els pantalons.
Els pares han anat al supermercat.
Busco el llapis.
L'Iris ha enviat una postal a la seva germana.
Cada tarda la mestra explica contes a la biblioteca.

• Com es diuen els verbs que admeten un complement directe? (Marca la resposta correcta.)

a) bocamolls

b) transitius

c) intransitius

d) regulars

ORACIÓ PASSIVA

Passem una oració activa a passiva. Per a poder-ho fer, cal que l'oració tingui complement directe.
Observem l'exemple:

 "La ràdio"és un complement directe. Quan passem l'oració a passiva, "la ràdio" es converteix en subjecte pacient.

• Passa a passiva les oracions del primer exercici (si ho permeten.)

PRONOMS FEBLES

• Substitueix els complements subratllats per pronoms febles.

El sastre ha arreglat els pantalons.

Els pares han anat al supermercat.
Busco el llapis.
L'Iris ha enviat una postal a la seva germana.
Cada tarda la mestra explica contes a la biblioteca.

LA UNITAT-02

A tots els alumnes de 6è A que són vint-i-cinc i fan una bona "pinya":

Joana Andreu, Isaac Besé, Miriam Blasco, Mar Bosch, Neus Capdevila, 

Agustí Casasampere, Olga Catalán, Laia Devesa, Jairo Escobar, Francesc Font,

Óscar Lázaro, Sara López, Joel López, Ariadna López R., Laia Marcè,

Joan Martínez, Marta Milià, Elia Moreno, Oriol Moreno, David Prats,

Maria Pei Roig, Job Sales, Marc Sola, Roger Tudela i Gerard Vélez.

Cinc per cinc, vint-i-cinc;

i no obstant això fan la unitat.

"En les coses necessàries, la unitat; en les dubtoses, la llibertat; i en totes l'amor."

Sant Agustí

Així com la flor busca el sol, la lletra "b" cerca la unitat.

Saps trobar mentalment el valor de la lletra "b" en cada cas?

• 0,37 + b = 1

• b + 0,56 = 1

• 2/17 + b = 1

• b + 9/23 = 1

• 0,974 + b = 1

• 7,45 - b = 1

• 6,258 - b = 1

• b - 8,9 = 1

• 11/5 - b = 1

• b - 4/5 = 1

• 0,8 x b = 1

• b x 2/3 = 1

• 4/7 x b = 1

• 2,5 x b = 1

• b + b + b = 1

POSTALS ORTOGRÀFIQUES-05

Al pare de Victòria i Jairo

que coneix molt bé aquestes terres.

Salutacions des de Colòmbia. Voleu cafè, flors, maragdes, carbó i petroli? Doncs aquí en podeu trobar. Voleu mars? Doncs banyeu-vos al gegant dels oceans, el Pacífic, o al tropical  mar del Carib. També vull dir-vos que la serralada dels Andes domina la meitat occidental de Colòmbia. Com  podeu comprovar, aquesta és una terra amb una gran biodiversitat.
Colòmbia és un país esdrúixol per als catalans, tot i que la seva capital, Bogotà, és una aguda com una casa de pagès. Aquí teniu la catedral de Bogotà.

NORMES D'ACCENTUACIÓ

AGUDES

S'accentuen els mots aguts que acaben en:

a, e, i, o, u

as, es, is, os, us

en, in

Exemples: Bogotà, pagès, entén...

PLANES

S'accentuen els mots plans que NO acaben en:

a, e, i, o, u

as, es, is, os, us

en, in

Exemples: Pacífic, esdrúixol...

ESDRÚIXOLES

S'accentuen tots els mots esdrúixols.

Exemples: Colòmbia, música...

ACTIVIGRAFIES

• Escriu tres ciutats del món que siguin agudes i portin accent.

• Escriu tres oceans que siguin mots plans i portin accent.

• Escriu tres països que siguin mots esdrúixols.

• Conjuga l'imperfet d'indicatiu del verb "estimar".

• Col·loca la forma verbal que li correspon:

a) El meu germà m'ha ____________ (PROMETRE) que pel meu sant em _______________ (REGALAR) un llibre.


b) Ell, algun dia  _______________ (ENTENDRE) i ______________ (COMPRENDRE), allò que ahir nosaltres li ________________ (EXPLICAR).


c) Quan ell _____________ (ENCENDRE) el foc, vol mantenir-lo tot el dia _______________ (ENCENDRE). Si li apaguen, ell s' ______________ (OFENDRE).


d) Si us plau, per què has _________________ (IMPRIMIR) aquest treball sense permís?


e) En Francesc s'ha ________________ (DESPRENDRE) de tot els seus béns materials.

• Digues quin és l'infinitiu dels verbs subratllats d'aquestes frases. (En tots hi ha una "e" accentuada.)

a) No et coneixerà ningú si et disfresses així.


b) No temis. Tot anirà bé.


c) Ha nascut la germana de la Gemma.


d) En David ha espremut la taronja.


e) En Gerard es mereix un excel·lent.

• Escriu el gentilici masculí i singular d'aquests noms propis:

Anglaterra:
Portugal:
França:
Itàlia:
Polònia:


Argentina:
Xina:
Marroc:
Perú:
Colòmbia:

• Insereix un petit mapa de Colòmbia. Així sabràs on para, aquest país.

• Quin nom correspon a aquestes definicions?

a) El que fa vuit d'una sèrie:


b) Comarca que té com a capital Amposta:


c) Temple cristià:


d) Fruit del presseguer:


e) Construcció egípcia:




Hi ha unes paraules esdrúixoles que resulten molt evidents d'accentuar.
A aquests mots els direm ESDRÚIXOLS HISPÀNICS. (Això no ho busqueu pas a la Viquipèdia perquè m'ho acabo d'inventar. I, ves per on, m'agrada. )
Exemple: mú-si-ca, me-cà-ni-ca...


Però recorda que hi ha un mots esdrúixols que només ho són en català per raó dels hiats.
A aquest mots els direm ESDRÚIXOLS CATALANS. (Un altre invent no patentat.)
Exemple: Co-lòm-bi-a, dis-tàn-ci-a...

• Classifica aquestes paraules segons si són esdrúixoles hispàniques o catalanes. (Fes-ne dos grups)

inèrcia, ciència, facilíssima, experiència, rèplica, harmònica, victòria, perpètua, romànica, gòtica, família, pàgina, història, històrica

• Busca en el text inicial de la postal set paraules agudes que no portin accent (no compten els monosíl·labs).

• Per què el mot "oceans" no s'accentua?

• Ets capaç de descobrir la identitat d'aquest personatge?

Pistes:
Nom pla, amb accent.
Cognom agut, sense accent (en català).
Aquest personatge dóna nom a aquest país

Una abraçada des de Bogotà. Us portaré un grapat d'accents des d'aquestes terres. Com que els accents pesen molt poc, us en podré fer arribar molts.
M'han dit que un accent pesa una mil·lèsima de gram. Així doncs us en portaré 10 quilos. Quina quantitat d'accents us portaré?


P.D.: Sabeu quina és la muntanya més alta de Colòmbia i com es diu? Ah, i quants metres fa?


Ara, aquí a Bogotà, són les 6.44 h de la tarda del 17 de maig; a Catalunya deuen ser la 1.44 h de la matinada del dia 18.
A la postal ja no m'hi cap res més; en el proper viatge miraré de ser més breu. Adéuuuuu, que se m'escapa l'avió.

SÒLIDS PLATÒNICS

A tots els nois i noies enamorats de la geometria primaveral.

L'icosaedre és un poliedre format per vint cares.
L'icosaedre regular és un icosaedre en què les cares són triangles equilàters.

ACTIVITATS PLATÒNIQUES

• Construeix amb cartolina un icosaedre regular d'aresta 4 cm.
• Calcula l'àrea total d'aquest icosaedre.

• Fixa't en un vèrtex qualsevol. (Activitat fàcil: només cal mirar.)
• Quantes arestes s'hi ajunten? ....................
• Quantes cares hi arriben? .........................
• Són polígons regulars, les seves cares?

• Fixa't ara en un altre vèrtex i fes les mateixes comprovacions anteriors.
• Quantes arestes s'hi ajunten? ....................
• Quantes cares hi arriben? .........................
• Són polígons regulars, les seves cares?

És interessant, oi? (No cal que contestis. La resposta és platònica: "estimant les coses belles, s'arriba a la bellesa". Interessant, oi?)

Quan passa això amb tots els vèrtex del poliedre, diem que es tracta d'un sòlid platònic.

• Quins altres noms reben els sòlids platònics?

Oh, quina cosa més meravellosament platònica. Si t'enamores de l'icosaedre, serà un amor platònic.

• A continuació, llegeix aquest poema inspirat en la mitologia grega.

ELS ELEMENTS I ELS POLIEDRES REGULARS

Els tetraedres formen el foc,

que és viu i ho devora tot.

Ple d'octaedres és l'aire,

que té ales i és cantaire.

A la terra arrelen els cubs,

de roca i de troncs gruixuts.

Els icosaedres omplen l'aigua

de peixos argentats i verdes algues.

I el dodecaedre pentagonal

guarda el món del caos i del mal.

• Anota tots els sòlids platònics que surten en el poema.
• Què signifiquen els mots "argentat" i "caos"?

TEOREMA DE EULER
El gran matemàtic Euler va deduir aquesta fórmula per als poliedres convexos, és a dir, per als poliedres que tu estudies:

c + v = a + 2

c = número de cares del poliedre
v = número de vèrtex del poliedre
a = arestes del poliedre
I el 2 és el 2. Com Odisseu i Penèlope, com Romeu i Julieta..., com Tom i Jerry!

• Comprova la fórmula anterior amb l'icosaedre que acabes de fer.

LANG LANG

Llegeix atentament aquesta entrevista feta al gran pianista Lang Lang. El diari La Vanguardia va publicar-la el dilluns 7 de maig de 2012 a la secció anomenada La Contra.

Lang Lang va néixer a la Xina i és mundialment conegut. En l'actualitat té 29 anys.

S'acaba de despertar: què vol escoltar?
Jo tinc dues maneres de despertar-me: hi ha dies que em vaig reactivant a poc a poc...

Posi-hi música, a aquests moments.
Mahler. La Primera de Mahler.

Per què?
Perquè Mahler construeix espais dins del cervell on la seva música crea un lloc nou i sublim cada vegada que l'escoltes...

Magnífic.
... I ets allà, admirat de tant d'esplendor, sentint aquell espai i, de sobte, l'espai també és temps. Temps nou... El futur! El futur és allà, esperant... Esperant-te...

I per als altres despertars?
Obro els ulls i salto del llit, com un atleta després d'un rècord olímpic. I llavors ja no em cal escoltar res.

Es posa a treballar... Quina peça tria, avui, per estirar els dits?
Avui, Chopin: els Études. Optimisme i exigència per començar.

Bé, suposem que ja fa hores que assaja intensament: amb què es relaxa?
Surto a passejar, sol i aire, tot i que si plou també és fantàstic. I potser m'emporto els auriculars per escoltar hip-hop. O res.

S'estima més passejar sol?
També és relaxant xerrar.

Amb qui? Amb la seva nòvia?
Val més amb la meva mare. Parlar de tot i de res: d'on anirem de vacances quan acabem els concerts programats, o què plantarem al jardí. M'agrada xerrar-hi, perquè la música també és parlar entre generacions.

Què es diuen, entre generacions?
Les partitures poden ser les mateixes, però l'emoció és diferent cada vegada que l'interpretes. El pop, en canvi, pensa que l'emoció és la novetat, i per això de vegades es repeteix. En canvi, la música clàssica busca l'emoció en el vell repertori. Si l'interpretes bé, sempre diu alguna cosa nova.

Com s'arriba a interpretar així?
Amb prou voluntat per vèncer la naturalesa des de petit. T'has de vèncer.

(...)

Ja ha explicat el molt que li deu a una altra obra d'art: Tom i Jerry.
Els adoro. Quan tenia només 21 mesos, Tom i Jerry, interpretant la Rapsòdia Hongaresa ja em feien tocar més de pressa...

Vostè va arribar a trencar els pedals en una rebequeria infantil.
Estava enfadat per l'actuació que havia fet en un concurs. I encara no sabia que no pots fer res sense emocions, però tampoc si et deixes portar per les emocions: interpretar és ser conscient d'aquest equilibri.

Vostè creu que qualsevol nen pot arribar a ser excepcional?
Tot ésser humà està cridat a ser únic. Molts hem pogut aconseguir alguna cosa perquè algú va creure en nosaltres abans que ell mateix. Aquest és el gran perill, avui...

Quin?
Estem deixant que els nens creguin que les coses passen, no els ensenyem que han de fer que passin. Per això avui la majoria no decideixen el seu destí. Han d'aprendre que si deixes que la vida passi sense voler, no et passarà el que vols.

Creus que no els eduquem la voluntat?
Deixem que malgastin hores i hores davant la pantalla de l'ordinador o de la televisió sense prendre decisions. I això no és viure la vida: així vius la vida d'altres. El màxim que aconsegueixes veient tanta tele és ser una xifra als índexs d'audiència.

Lluís Amiguet

La Vanguardia

COMPRENSIÓ LANGTORA

Marca la resposta correcta.

• Lang Lang té dues maneres de despertar-se.

a) Es reactiva a poc a poc i després escolta música.
b) A vegades escolta música i d'altres corre com un atleta.
c) Una manera de despertar-se és saltar del llit i l'altra tocar música de Chopin.
d) A vegades es desperta a poc a poc i d'altres ho fa ben de pressa.

• Quin tipus de música sol escoltar alguns matins?

a) No li cal escoltar-ne cap.
b) Els Études de Chopin.
c) La simfonia número 1 de Mahler.
d) Hip-hop.

• Què creus que pot significar "sublim"?

a) Interessant.
b) D'una gran bellesa.
c) Espaiós, molt ample.
d) Nou.

• Què provoca la música de Mahler, segons Lang Lang?

a) Construeix espais dins el cor, i aquest espai es converteix en temps.
b) Et fa entendre que el futur s'inicia en el cervell.
c) Fa que l'espai que es crea en el cervell es torni temps nou.
d) Fa que tingui més agilitat en els dits.

• Com es relaxa?

a) Li agrada caminar tranquil·lament i també parlar.
b) Es relaxa prenent el sol i l'aire.
c) Li encanta mullar-se sota la pluja.
d) Sempre es relaxa escoltant música amb els auriculars.

• Què vol dir l'expressió parlar de tot i de res?

a) Parlar d'on aniran de vacances i de les flors del jardí.
b) Parlar de tots els concerts programats al llarg de l'any.
c) Xerrar i, de tant en tant, callar.
d) Enraonar de moltes coses pel plaer de parlar.

• Què comporta començar el dia amb uns "estudis" de Chopin?

a) Fer una bona gimnàstica de dits.
b) Agafar entusiame i alhora rigorositat.
c) Estirar els dits perquè les peces són difícils.
d) Agafar confiança i serenitat.

• Quina acció és la clau per a arribar a tocar el piano com Lang Lang?

a) Interpretar cada matí els Études de Chopin.
b) Deixar-se portar per les emocions des de petit.
c) Tenir molta voluntat des d'infant.
d) Ser optimista i prendre decisions.

• Què creus que NO pot ser un "repertori"?

a) Un repertori d'obres musicals.

b) Un repertori d'obres de teatre.

c) Un repertori d'acudits.

d) Un repertori de pluges.

• Què afirma el pianista sobre les emocions?

a) Cal emocionar-se però no deixar-se arrossegar per les emocions.

b) Les emocions fan crear coses noves.

c) La música clássica i el pop busquen les emocions en el vell repertori.

d) Les emocions velles són necessàries.

• Quina d'aquestes frases NO ha expressat Lang Lang?

a) No hem de deixar que els nens pensin que les coses passen.
b) Qualsevol persona és irrepetible.
c) Les persones que aconsegueixen alguna cosa és perquè elles mateixes han cregut en les seves possibilitats.
d) Quan era petit li agradava Tom i Jerry.
  

• Què en pensa, dels nens i adults que miren tant la televisió?

a) Pensa que viuen una vida relaxada.
b) Creu que sabran prendre bones decisions.
c) Creu que arriben a convertir-se només en números.
d) Suposa que aprendran a ajudar els altres perquè veuen i viuen les seves vides.

Ara escriu la resposta que creguis oportuna.

• Escriu una malifeta que s'explica en aquesta entrevista.

• Quin en va ser el motiu? 

• Quina reflexió en fa?

• Al llarg d'aquesta entrevista surten tres obres musicals. Escriu-les.

• A quina secció del diari La Vanguardia pertany aquest text?

• Quina frase de les que ha dit Lang Lang utilitzaries com a titular de l'entrevista? (Pensa que la frase no pot ser massa llarga.)

Escolta, atentament, com Lang Lang toca aquesta Rapsòdia Hongaresa de Franz Liszt.

ALFABET INVENTAT

Per al Gerard Vélez, un dels arquitectes del Coliseu romà de cartolina,

que coneix la mar de bé l'alfabet llatí i altres alfabets més estranys.

Aquí teniu, escrits en alfabet inventat, els noms de dotze eines o instruments. Cada signe correspon a una lletra del nostre alfabet. Digueu-nos aquests dotze noms.

Tret de Cavall Fort, núm.1195

SUPERLLUNA DE MAIG

A tots els nois i noies de sisè que miren

l'aparador del cel, tan bellament adornat.

FASCINACIÓ GLOBAL PER LA SUPERLLUNA DE MAIG

La gran lluna plena que es va poder veure la nit del 5 de maig va ser seguida amb interès per aficionats a l'astronomia de tots els continents. El fenomen popularitzat com a superlluna es repeteix cada cert període de temps i coincideix amb el moment en què el satèl·lit està més a prop de la Terra en el recorregut de la seva òrbita i, a més a més, la lluna és plena. La superlluna d'enguany no es repetirà fins al cap d'uns setze anys, encara que el fenomen no serà tan espectacular. De fet, però, perquè es torni a veure tan grossa i brillant com la del 5 de maig de 2012 hauran de passar més de dos segles. El que ha ocorregut aquest cop ha estat quelcom extraordinari perquè des del moment exacte del perigeu (3.34 h) a la fase de lluna plena (3.36 h) sols hi ha hagut una diferència de dos minuts. De cara al futur, el 16 de juny de 2296, hi haurà uns cinc minuts de diferència.
L'espectacle astronòmic és degut al fet que l'òrbita de la Lluna és el·líptica, de manera que la seva distància a la Terra no és sempre la mateixa. Com ja hem explicat, el fenomen es produeix quan el satèl·lit s'apropa més a la Terra i coincideix amb el pleniluni, aleshores la lluna apareix al cel una mica més gran que quan està més lluny.
La Lluna, en la denominada fase de l'apogeu, està a uns 406.700 quilòmetres de la Terra, mentre que en la fase actual -perigeu- està a uns 356.500 quilòmetres. És per això que en aquesta ocasió el nostre satèl·lit es va mostrar un 14% més gran del que és habitual i un 30% més brillant. Malgrat les llegendes sobre els seus efectes (volcans, terratrèmols, marees...), els astrònoms consideren que són mínims.
Resulta obvi deduir que l'augment de la superfície lunar és un efecte òptic. La Lluna té sempre les mateixes dimensions.

Text adaptat
La Vanguardia, 7 de maig de 2012

SUPERQÜESTIONS LUNARS

Encercla o subratlla la resposta correcta.

• Quant s'esdevindrà la propera superlluna?

a) El 5 de maig de l'any vinent a les 3.34 h.

b) Al cap de més de dos segles.

c) Quan torni a haver-hi un pleniluni.

d) El 2028.

• A què es deu aquest espectacle astronòmic?

a) A l'òrbita circular de la Lluna.

b) A l'òrbita el·líptica de la Lluna.

c) A la superlluna.

d) A les llegendes.

• La distància de la Terra a la Lluna...

a) és sempre la mateixa.

b) és de 406.000 km.

c) és un 30% més gran.

d) varia.

• Què és la fase anomenada "apogeu"?

a) És la fase en què el satèl·lit es troba més a prop del nostre planeta.

b) És el moment en què el satèl·lit es veu més gran.

c) És el moment en què el satèl·lit es troba més lluny de la Terra.

d) És la fase en què la Lluna es diu superlluna.

• Què entenem per "perigeu"?

a) Punt de l'òrbita de la Lluna que es troba a la menor distància de la Terra.

b) Punt de l'òrbita de la Lluna que es troba a la major distància de la Terra.

c) Punt de l'òrbita de la Lluna que es troba a 406.000 Km de la Terra.

d) "Perigeu" és l'interès que senten els aficionats a l'astronomia de tots els continents.

• El fenomen anomenat superlluna es produeix quan...

a) la Lluna és més a prop de la Terra.

b) la Lluna es troba més lluny de la Terra.

c) la Lluna és més a prop de la Terra i és lluna plena.

d) la Lluna és plena.

• La distància de la Terra a la Lluna no és sempre la mateixa.

a) Pot arribar a escurçar-se uns 356.000 km.

b) Pot arribar a escurçar-se uns 5.000 km.

c) Pot arribar a escurçar-se uns 50.000 km.

d) Pot arribar a ser un 30% més curta.

• Els efectes de la superlluna...

a) poden causar desastres naturals: volcans, terratrèmols, etc.

b) no són gaire importants.

c) poden produir importants marees.

d) poden causar canvis a l'òrbita terrestre.

• Per què la Lluna s'ha vist més gran?

a) Perquè la Lluna augmenta la seva superfície.
b) Perquè la Lluna creix quan es troba a prop de la Terra. 

c) Perquè la Lluna s'ha trobat més pròxima a la Terra.
d) Perquè ha estat un 30% més brillant.

• Fascinació global vol dir...

a) que la lluna és com un globus.

b) que la majoria de gent s'ha meravellat d'aquest fet.

c) que a Catalunya tothom ho ha vist.

d) que tots els astrònoms ho han contemplat pels telescopis.

• Quan el periodista parla de "mínims", a què es refereix?

a) Als efectes.
b) Als volcans.
c) Als terratrèmols.
d) A les llegendes.

• Com es podria titular aquesta foto de la superlluna?

a) Superlluna a Roma.
b) Superlluna i les restes inques.
c) Naixement de la superlluna a prop del teatre romà de Tarragona.
d) Superlluna al Temple de Posidó a Grècia.

SUPERCERCLE DE MAIG

Dibuixa un cercle de radi 5 cm.

Calcula la seva àrea.

Quants centímetres quadrats mesuraria la seva àrea si fos un 14% més gran?

SOUVENIRS GAUSSIANS-01

A l'Iván, brillant jugador de futbolmàtiques

i bon comprador de records gaussians.

NOSTÀLGICS RECORDS DE TARDOR

• Guardo fulles d'or i de marró fort.

Mínim comú múltiple de 12 i 18.
Màxim comú divisor de  24 i 36.

• Resol aquestes operacions amb parèntesis comprats a l'octubre.

8 - (5 - 2) =
(8 - 5 ) - 2 =
4 + 3 x 5 =
4 x 3 + 5 =
6 x 4 - 3 x 7 =

• Novembre gris a París, però ple d'amics. Quin encís!

Et regalo aquest clauer. Mira-te'l bé!
Completa les dades que tens a continuació amb les magnituds adients.

18 cm / 2,5 cm / 2 kg / 300 m / 75 g / 1,5 kl / 5,5 cm / 8 hg

alçada del clauer:
pes del clauer:
diàmetre de l'anella:
longitud de l'anella:

• Zeros rodons com barrets de rovellons.

0,3 x 100 =
7,65 x 10 =
450 : 100 =
3.765 : 1.000 =
0,75 x 100 =

• Record polsegós de Gustavo Adofo Bécquer, i melodiós.

"Del salón en el ángulo oscuro,

de su dueña tal vez olvidada,

silenciosa y cubierta de polvo,

veíase el arpa."

Dibuixa un angle de 65º.
Tot seguit, fes el seu angle adjacent.
Què és un angle adjacent?


L'angle 1 i l'angle 2 són angles...

INCREÏBLE RECORD D'UN HIVERN LLUNYÀ

•  Preciosos rellotges hivernals. A la punta de les seves agulles encara hi llueix neu del 25 de desembre de 1962.

2 h  28 min 56 s + 5 h  47 min  14 s  =
4 h  25 min  12 s - 2 h 39 min 45 s  =

• És veritat que va nevar per Nadal de 1962?

RECORD DEL MUSEO DEL PRADO

• Quadres costumistes del "Siglo de Oro" de la geometria. Quina alegria!

Construeix un triangle sabent que el costat AB i AC formen un angle de 75º i ambdós costats mesuren 7,5 cm i 9 cm respectivament.
Classifica el triangle segons els seus costats i segons els seus angles.



RECORDS ABRILENCS

• Descompte d'abril. Val per mil.

Una rosa val 3 €. Si en compro 5 i en fan un descompte del 20%, quant em costaran totes les roses?
Regala el problema a la mare. Fes-li un petó.

• Problema líquid i molt necessari. És un bell record de cinquè, no l'he manllevat a cap antiquari.
  

Una família ha consumit durant els primers quatre mesos de l'any 20 kl i 6 hl d'aigua. Quants quilolitres d'aigua ha gastat a l'abril si durant els tres primers mesos n'ha gastat 15 hl i 95 dal?

PROU

-I ara no compris res més perquè la botiga de souvenirs tanca.

-Vull un romboide policromat! -crida una nena.

-I jo una àrea de safir! -diu un nen.

-Si us plau, una moda i una mitjana romàntiques -afegeix, cridanera, una noia que duu trenes.

-Adéu-siau. Un altre dia ja tornareu.

I els nois i noies marxen capcots, però, de sota el nas, se'ls escapa un somriure de complicitat.

LA UNITAT-01

A tots els alumnes de 6è B del curs 2011/2012 que són "u i vint-i-quatre".

Marc Águila, Clàudia Barceló, Daniel Bravo, Álex Capdevila, Ivan Chavero, Victòria Escobar,

Adrià Expósito, Pere Joan Folqué, Ramon Font, Ainhoa García, Aleix Lavado, Ariadna López G.,

Mireia López, Claudia Montoya, Marc Morante., Laura Moya, Pol Oliveras, Gerard Pérez,

Joel Plaza, Eduard Puga, Paula Ramírez, Marta Rivera, Alba Rosique i Judith Sánchez.

Quatre vegades sis, vint-i-quatre.

I no obstant això són u!

"Que n'és, de bo i agradable, viure tots junts els germans".

Salm 132

Així com l'aigua corre delerosa cercant el mar, la lletra "a" cerca la unitat.

Saps trobar mentalment el valor de la lletra "a" en cada cas?

• 0,76 + a = 1

• a + 0,82 = 1

• 3/5 + a = 1

• a + 4/15 = 1

• 0,750 + a = 1

• 2,3 - a = 1

• 1,76 - a = 1

• a - 1,8 = 1

• 9/4 - a = 1

• a - 4/5 = 1

• 0,5 x a = 1

• 4 x a = 1

• 0,25 x a = 1

• a x 3/4 = 1

• a + a = 1

Prem aquí. És un record de quan teníeu 5 anys i tots els nombres del món eren naturals (naturalment) i no arribaven a dotze.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA-02

Continua l'aventura.

No et desanimis. Au, respira fondo i som-hi!

El cel és ample i net. Creix, formosa, la primavera.

Prem aquí. La segona part és teva.

POSTALS ORTOGRÀFIQUES-04

Per a l'Isaac que espera amb impaciència

poder llegir el seu nom al bloc.

G / J

Hola, amics i amigues. Molts records des de Jerusalem, una de les ciutats més antigues del món. Jueus, cristians i musulmans la consideren una ciutat sagrada. Aquí podeu veure el Mur de les Lamentacions. Aquest mur és el darrer vestigi del Temple de Jerusalem. Entre les seves pedres, els fidels hi col·loquen paperets amb les seves peticions.

RECORDA

Escrivim "j"

Davant de "a", "o", "u"

platja, jove, ajut...

Escrivim "g"

Davant de "e", "i"

gener, ginesta, girafa...

Exceptuant

Els grups "jecc" i "ject"

injecció, subjecte...

Els verbs "jeure", "ajeure"

Els mots jerarquia, jeroglífic, jersei, majestat...

Noms hebreus

Jesús, Jeremies, Jerusalem...

ACTIVIGRAFIES

• Conjuga el present d'indicatiu dels verbs VIATJAR, DESITJAR i MENJAR.

• Completa aquestes paraules amb "g" o amb "j".

à.....il, .....ustícia, .....ermà, .....aqueta, .....erani,

.....ove, .....ugar, ve.....etal, .....espa, .....irafa,

.....erro, espon.....a, plu.....a, .....ardí, .....aume,

ra.....ola, .....oan, .....irona, .....uliol, pà.....ina

• Afegeix "tg" o "tj" a aquestes paraules.

allo.....ar, equipa.....e, pla.....a, ju.....e, massa.....ista,

via.....e, pi.....or, avanta.....e, poli.....a, fero.....e,

ploma.....e, reporta.....e, recicla.....e, mi.....ana, fe.....e,

me.....e, desi.....ar, cora.....e, gara.....e, ima.....e

• Relaciona aquestes frases fetes amb el seu significat i omple els vuits amb "j", "g", "tj" o "tg".

No trencar-s'hi cap os. // Vi.....ilar

Agafar pit. // Descora.....ar-se

Tractar a cor què vols. // Agafar cora.....e

Dormir amb els ulls oberts. // Donar allò que es desi.....a.

Caure les ales del cor. // Mandre.....ar

• Completa les paraules de les oracions següents amb les grafies que has estudiat.

Els alumnes han assa.....at "La lle.....enda de sant .....ordi".

Diumen.....e anirem a .....ugar a la pla.....a de Si.....es amb la .....ordina i la seva .....ermana.

.....esús va entrar a .....erusalem i la .....ent a.....itava branques d'olivera.

La .....úlia contempla el paisa.....e i desi.....a que s'aturi el temps del seu rello.....e.

Hi va haver ob.....eccions per aprovar el pro.....ecte final de l'edifici.

D'aquell gran castell, tan ma.....estuós, no en queden ni vesti.....is.

La .....oana resol .....eroglífics sense l'a.....ut de ningú.

El mot ".....egant" pot ser nom i ad......ectiu.

El pro.....ector .....a no funciona.

Cada tarda passe.....o el gos amb la corret.....a taron.....a i després, quan .....eu cansat al men.....ador, el nete.....o amb una espon.....a.

• Omple els buits amb la forma adient dels verbs entre parèntesis.

(pujar) A l'estiu, els meus cosins sempre .............. cap a Puigcerdà.

(viatjar) Avui, nosaltres ............... a Roma.

(desitjar) Sempre .............. el millor per als meus amics.

(ajeure) Abans sempre s'............ prop de la llar de foc.

(rajar) L'aigua que .............. de la font era molt fresca.

• Completa la graella següent.

SINGULAR	PLURAL
L’esponja roja
	Netegem les corretges
La granja lletja
	Les tiges taronges

• Resol aquests mots encreuats.

1. Local on es guarden cotxes.
2. Tros de terra on hi ha arbres, plantes i flors.
3. Antònim de "formosa".
4. El fet d'ajudar a algú.
5. Peça de ceràmica de forma quadrada o rectangular que s'utilitza per cobrir parets.
6. Primer mes de l'any.
7. Part d'una planta que és prima i llarga i creix normalment cap amunt.
8. Recipient per posar-hi líquids.
9. Aigua sòlida.

 Una abraçada ben forta des de Terra Santa.

P.D. Impressiona passejar-se per Jerusalem. I tant que Jesús se l'havia estimada, aquesta ciutat!  Avui, els seus carrers són plens de pelegrins. Un cel blau i immaculat m'embolcalla i m'anuncia, de bell nou, la Pasqua.