SUPERLLUNA DE MAIG

A tots els nois i noies de sisè que miren

l'aparador del cel, tan bellament adornat.

FASCINACIÓ GLOBAL PER LA SUPERLLUNA DE MAIG

La gran lluna plena que es va poder veure la nit del 5 de maig va ser seguida amb interès per aficionats a l'astronomia de tots els continents. El fenomen popularitzat com a superlluna es repeteix cada cert període de temps i coincideix amb el moment en què el satèl·lit està més a prop de la Terra en el recorregut de la seva òrbita i, a més a més, la lluna és plena. La superlluna d'enguany no es repetirà fins al cap d'uns setze anys, encara que el fenomen no serà tan espectacular. De fet, però, perquè es torni a veure tan grossa i brillant com la del 5 de maig de 2012 hauran de passar més de dos segles. El que ha ocorregut aquest cop ha estat quelcom extraordinari perquè des del moment exacte del perigeu (3.34 h) a la fase de lluna plena (3.36 h) sols hi ha hagut una diferència de dos minuts. De cara al futur, el 16 de juny de 2296, hi haurà uns cinc minuts de diferència.
L'espectacle astronòmic és degut al fet que l'òrbita de la Lluna és el·líptica, de manera que la seva distància a la Terra no és sempre la mateixa. Com ja hem explicat, el fenomen es produeix quan el satèl·lit s'apropa més a la Terra i coincideix amb el pleniluni, aleshores la lluna apareix al cel una mica més gran que quan està més lluny.
La Lluna, en la denominada fase de l'apogeu, està a uns 406.700 quilòmetres de la Terra, mentre que en la fase actual -perigeu- està a uns 356.500 quilòmetres. És per això que en aquesta ocasió el nostre satèl·lit es va mostrar un 14% més gran del que és habitual i un 30% més brillant. Malgrat les llegendes sobre els seus efectes (volcans, terratrèmols, marees...), els astrònoms consideren que són mínims.
Resulta obvi deduir que l'augment de la superfície lunar és un efecte òptic. La Lluna té sempre les mateixes dimensions.

Text adaptat
La Vanguardia, 7 de maig de 2012

SUPERQÜESTIONS LUNARS

Encercla o subratlla la resposta correcta.

• Quant s'esdevindrà la propera superlluna?

a) El 5 de maig de l'any vinent a les 3.34 h.

b) Al cap de més de dos segles.

c) Quan torni a haver-hi un pleniluni.

d) El 2028.

• A què es deu aquest espectacle astronòmic?

a) A l'òrbita circular de la Lluna.

b) A l'òrbita el·líptica de la Lluna.

c) A la superlluna.

d) A les llegendes.

• La distància de la Terra a la Lluna...

a) és sempre la mateixa.

b) és de 406.000 km.

c) és un 30% més gran.

d) varia.

• Què és la fase anomenada "apogeu"?

a) És la fase en què el satèl·lit es troba més a prop del nostre planeta.

b) És el moment en què el satèl·lit es veu més gran.

c) És el moment en què el satèl·lit es troba més lluny de la Terra.

d) És la fase en què la Lluna es diu superlluna.

• Què entenem per "perigeu"?

a) Punt de l'òrbita de la Lluna que es troba a la menor distància de la Terra.

b) Punt de l'òrbita de la Lluna que es troba a la major distància de la Terra.

c) Punt de l'òrbita de la Lluna que es troba a 406.000 Km de la Terra.

d) "Perigeu" és l'interès que senten els aficionats a l'astronomia de tots els continents.

• El fenomen anomenat superlluna es produeix quan...

a) la Lluna és més a prop de la Terra.

b) la Lluna es troba més lluny de la Terra.

c) la Lluna és més a prop de la Terra i és lluna plena.

d) la Lluna és plena.

• La distància de la Terra a la Lluna no és sempre la mateixa.

a) Pot arribar a escurçar-se uns 356.000 km.

b) Pot arribar a escurçar-se uns 5.000 km.

c) Pot arribar a escurçar-se uns 50.000 km.

d) Pot arribar a ser un 30% més curta.

• Els efectes de la superlluna...

a) poden causar desastres naturals: volcans, terratrèmols, etc.

b) no són gaire importants.

c) poden produir importants marees.

d) poden causar canvis a l'òrbita terrestre.

• Per què la Lluna s'ha vist més gran?

a) Perquè la Lluna augmenta la seva superfície.
b) Perquè la Lluna creix quan es troba a prop de la Terra. 

c) Perquè la Lluna s'ha trobat més pròxima a la Terra.
d) Perquè ha estat un 30% més brillant.

• Fascinació global vol dir...

a) que la lluna és com un globus.

b) que la majoria de gent s'ha meravellat d'aquest fet.

c) que a Catalunya tothom ho ha vist.

d) que tots els astrònoms ho han contemplat pels telescopis.

• Quan el periodista parla de "mínims", a què es refereix?

a) Als efectes.
b) Als volcans.
c) Als terratrèmols.
d) A les llegendes.

• Com es podria titular aquesta foto de la superlluna?

a) Superlluna a Roma.
b) Superlluna i les restes inques.
c) Naixement de la superlluna a prop del teatre romà de Tarragona.
d) Superlluna al Temple de Posidó a Grècia.

SUPERCERCLE DE MAIG

Dibuixa un cercle de radi 5 cm.

Calcula la seva àrea.

Quants centímetres quadrats mesuraria la seva àrea si fos un 14% més gran?