Benvinguts al bloc del cicle superior del Col·legi Sant Vicenç. Xampimentols? I què és un "xampimentol"? Una planta remeiera o potser un bolet? Un element químic mai no descobert? Tal volta un animal prehistòric o l'òrbita que descriu l'asteroide més llunyà de la nostra galàxia? Sigui el que sigui, i del color que sigui -verd com la maragda o de safir com el mar-, si navegueu per aquest bloc, un dia ho descobrireu. Si més no, acabareu pronunciant el mot "xampimentols" amb un somriure als llavis.
Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que una fontana fluía
dentro de mi corazón.
Di, ¿por qué acequia escondida,
agua, vienes a mí,
manantial de nueva vida
de donde nunca bebí?
Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que una colmena tenía
dentro de mi corazón;
y las doradas abejas
iban fabricando en él,
con las amarguras viejas,
blanca cera y dulce miel.
Anoche cuando dormía,
soñé, ¡bendita ilusión!,
que un ardiente sol lucía
dentro de mi corazón.
Era ardiente porque daba
calores de rojo hogar,
y era sol porque alumbraba
y porque hacía llorar.
Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que era Dios lo que tenía
dentro de mi corazón.
ERA UN NIÑO QUE SOÑABA
CARMEN CONDE
(1907 - 1996)
NANA DEL SUEÑO
Al sueño le crecen
cabellos de yerba.
Al sueño le nacen
azules gacelas,
que muerden los prados,
que triscan las eras;
que pacen las noches
sin que el sueño pueda
cortarse sus ramas
de verdes almendras.
Al sueño le llaman
y el sueño contesta,
con sus ojos claros
y su boca lenta,
que dice palabras
que el sueño se inventa.
Duérmete, mi vida,
niña de la tierra:
que el sueño te canta
para que te duermas.
CARLOS MURCIANO (1931 - )
LA BUFANDA AMARILLA
La luna se puso anoche
una bufanda amarilla.
Anda, si parece el sol.
¡Mira!
El gallo se equivocó
y despertó a las gallinas.
¡Quiquiriquí! Perezosas,
¡arriba!
Debajo de la bufanda
la luna se sonreía.
PEDRO CALDERÓN DE LA BARCA
(1600 - 1681)
LA VIDA ES SUEÑO
Sueña el rey que es rey, y vive
con este engaño mandando,
disponiendo y gobernando;
y este aplauso, que recibe
prestado, en el viento escribe
y en cenizas le convierte
la muerte (¡desdicha fuerte!):
¡que hay quien intente reinar
viendo que ha de despertar
en el sueño de la muerte!
Sueña el rico en su riqueza,
que más cuidados le ofrece;
sueña el pobre que padece
su miseria y su pobreza;
sueña el que a medrar empieza,
sueña el que afana y pretende,
sueña el que agravia y ofende,
y en el mundo, en conclusión,
todos sueñan lo que son,
aunque ninguno lo entiende.
Yo sueño que estoy aquí,
de estas prisiones cargado;
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
LEÓN FELIPE (1884 - 1968)
OÍD
Soñé... ¡Sueño!
No soy un cuento.
Vengo de más lejos...
¡Soy y vengo del sueño!
Y digo que soñar es querer, querer, querer, querer, querer...
querer escaparse del espejo,
querer desenredarse del ovillo,
querer descoyuntarse de la dulce rosquilla de los cuentos,
querer desenvolverse... prolongarse...
soñar es decir 4 veces,
44 veces,
4.444 veces, por ejemplo:
Yo no quiero,
yo no quiero,
yo no quiero,
yo no quiero
verme en el tiempo
ni en la tierra
ni en el agua sujeto…
quiero verme en el viento,
quiero verme en el viento,
quiero verme en el viento,
quiero verme en el viento.
Quiere el hilo,
sueña el hilo
en la espadera,
sueña el hilo
que saldrá
algún día...
¡un bueno día!
hecho manto
de telar.
Lo que pasó bajo la curva de los cielos
se prolonga bajo los huesos de mi cráneo.
Lo que soñé en la tierra y en el vientre fecundado de mi madre
lo sigo aquí ahora sobre la piedra oscura de mi almohada.
¡Fui semilla que quiso ser espiga
y soy espiga que sueña en ser pan ázimo!
SOÑAR, SEÑOR, SOÑAR!
Hazme soñar... ¡Soñar, Señor, soñar!...
¡Hace tiempo que no sueño!
Soñé que iba una vez -cuando era niño todavía,
al comienzo del mundo-
en un caballo desbocado por el viento,
soñé que cabalgaba, desbocado, en el viento...
que era yo mismo el viento...
Señor, hazme otra vez soñar que soy el viento,
el viento bajo la Luz, el viento traspasado por la Luz,
el viento deshecho por la luz,
el viento fundido por la luz,
el viento.., hecho Luz...
Señor, hazme soñar que soy la Luz...
que soy Tú mismo, parte de mí mismo...
y guárdame, guárdame dormido,
soñando, eternamente soñando
que soy un rayito de Luz de tu costado.
5. Si ho practica aquí, vol dir que va a l'inrevés. Fer "oposició" vol dir que va contra algú o alguna cosa.
7. Si disparen cap a l'oest significa que aquesta paraula s'escriu de dreta a esquerra.
VERTICALS
4. Eulàlia a les Balears també es diu Eulària; evidentment si li treus el cap, és a dir, la primera síl·laba quedarà...
5. Nas petit = nas aixafat. "Pujar" equival a anar de baix a dalt.
8. Busca-la en un diccionari: té quatre "as" i comença per Sara. Hola, Sara; vols una "gata"? Què dius, ara? Sí, una femella de gat. Pot ajudar-te a acabar aquests mots encreuats.
Dia amb un blau immaculat, primaveral. Els grans del cicle anem cap a la Serra de l’Obac. La serra pertany al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest parc té una superfície protegida de 13.694 ha (hectàrees). El singular paisatge del parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. El monestir de Sant Llorenç del Munt, bastit al cim de la Mola –no hi vam pas arribar!- és el monument més emblemàtic d’un massís on també són abundants les restes arqueològiques neolítiques i les masies. Precisament va ser a prop d’una masia, “Casa Nova de l’Obac”, que uns ametllers, abillats amb flors blanques, ens van donar la benvinguda.
Ens ho vam passar molt bé, encara que en el viatge d’anada alguns ens vam marejar; però quan vam arribar i veiérem tot allò tan bonic i vam poder respirar aire pur, ens va passar el mareig de cop. Vam anar per la muntanya a veure antigues masies que ara estan en ruïnes, però que abans havien servit de molt. També anàrem a una serra anomenada Alts de la Pepa; curiós, el nom. Ens vam cansar bastant, i fins a l’hora de dinar no vam parar; després ens van deixar temps lliure, i ens van donar el dossier que havíem anat completant al llarg de tot el dia. Tornàrem al “col·le” tot cantant cançons. Jo, almenys, en guardo molts bons records, d’aquest dia magnífic.
Oriol Moreno
La família Ubach va prosperar força al llarg del segle XVIII mercès a l'activitat vitivinícola i va decidir abandonar el vell mas i construir un casal més modern prop del camí de Terrassa a Rellinars. S'hi van establir l'any 1812. La casa té planta rectangular i teulada a quatre aigües. Consta de quatre plantes, amb l'accés principal a nivell de primer pis, al qual s'hi arriba per mitjà d'una rampa empedrada. La façana està decorada amb plafons esgrafiats. Al costat de la casa hi ha la capella de Sant Antoni de Pàdua.
Tots estem contents.
L'Òscar mira cap a un punt indefinit i sembla pensar: "Toma, natura!"
En David fa llengotes a un allunyat Francisco Pizarro que se n'ha anat a les Amèriques a conquerir el territori dels inques i, evidentment, s'ha perdut aquesta bella excursió.
Fixeu-vos amb les mans que creixen per sobre el cap de l'alegre Joana. Semblen dues ales enlairades. ¿Oi que fa la impressió que la Joana dugui el casc alat d'Astèrix?
I ningú no ens negarà que la Sara, talment una reina d'antany escarxofada al seu tron, ocupa el centre de la foto.
On és el mestre? El trobeu? En Manel està supercontent i per això s'ha barrejat amb els seus estimats alumnes. Fusió nuclear.
L'Oriol i en Francesc, més seriosos, pensen que no n'hi ha per tant, de somriure així; al capdavall, a l'aula, fent matemàtiques o català, tampoc no s'està tan malament.
Heus aquí unes nenes molt maques i un Ramon també maco.
Bon profit, Laia Marcè! Bon dia, Maria!
¿Sabeu perquè la Clàudia Barceló tanca la seva boqueta? Doncs perquè hi guarda una queixalada d'entrepà. O potser és perquè no li caiguin les dents?
La Laia Devesa assegura amb els dits que ja té dos anys. I la Clàudia Montoya, quatre. Per molts anys!
"Tot va bé!"
En Lluís, més jove que mai, es troba molt ben acompanyat.
Només la manca d'il·lusió i d'esperança fa envellir; és per això que per a en Lluís no li passen els anys. Compte, nois i noies!, nosaltres hem conegut nens d'onze anys convertits en veritables vells jubilats, és obvi suposar que, per aquest motiu, no treballaven a l'escola.
Una poblada perruca, que ha passat a la història, adorna la testa d'en Jairo.
-Paula, treu-te la mà del front, que no se't veu el mar dels ulls.
En Gerard albira l'horitzó. Descobreixes algun cavall blanc com el de sant Jaume?
La Judith té mal de cap o mal de sol?
La foto no és cap meravella d'harmonia ni de perfecció formal; és possible que durant el Renaixement ni ens miressin. Tal volta només Leonardo Da Vinci gosaria aturar-se uns instants per exclamar: "Aquestes noies són més maques que la meva Mona Lisa".
El Toni fa cara de preocupat. Segurament deu pensar quina nova pàgina del bloc es pot inventar per a fer suar els seus treballadors alumnes.
Darrere l'Alba, s'hi amaga un alumne que fa d'incògnita. Qui sap qui és? Resulta molt fàcil d'esbrinar-ho; digueu a l'Alba que s'aparti una mica i el veureu.
En Marc i en Pere Joan vigilen els flancs. Tots dos, tan ferms i seriosos, podrien formar part d'un retrat amb Felip II i els seus "tercios".
Quin paisatge! Un preciós bosc perennifoli contrasta amb la blavor netíssima d'un cel blau. I a davant dels nostres ulls -això els espectadors del bloc no ho poden pas saber-, s'hi dibuixen uns ametllers, nevats amb la flor més blanca i més primaveral.
Gràcies, Mar i Mireia per les vostres instantànies.
En Gerard Pérez ens ha regalat aquests dos dibuixos d'animals.
I el poeta León Felipe (1884-1968) ens regala aquest bell poema.
UN CABALLO BLANCO
Madre... no me riñas,
que ya nunca vuelvo a ser malo...
No me riñas, madre,
que ya no vuelvo a llenarme de barro.
Madre... no me riñas,
que ya no vuelvo a manchar mi vestido blanco.
Madre...
cógeme en tus brazos...
Acaríciame,
ponme en tu regazo...
Anda... madre mía,
que ya nunca vuelvo a ser malo.
Así... y arrúllame y cántame... y bésame...
Duérmeme... apriétame en tu pecho
con la dulce caricia de tus manos...
Anda... madre mía
que ya no vuelvo a llenarme de barro.
Madre...
¿Verdad que si ya no soy malo
me vas a comprar
un caballo blanco
y muy grande
como el de Santiago,
y con alas de pluma,
un caballo
que corra y que vuele
y me lleve muy lejos... muy alto... muy alto...
donde nunca pueda
mancharme de barro
mi vestido nuevo,
mi vestido blanco?...
¡Oh sí madre mía...
cómprame un caballo
grande
como el de Santiago
y con alas de pluma...
un caballo blanco
que corra y que vuele
y me lleve muy lejos... muy alto... muy alto...
que yo no quiero otra vez en la tierra
A tots els nois i noies de sisè que estimen la primavera i la primària.
PROPORCIONALITAT,
PERCENTATGES I ESCALES
1.8 entrades iguals per anar a l’Auditori valen 96 €. Quantes entrades iguals podem comprar amb 168 €? I quant valen 11 entrades?
Programa del concert:
Les quatre estacions /Antonio Vivaldi
La consagració de la primavera / Igor Stravinski
Quants anys tenia Stravinski quan va morir?
¿És veritat que els anys que tu faràs el 2012 i els que tenia Stravinski quan va morir són proporcionals a 3/22? Demostra-ho.
2.En Ferran ha comprat una càmera fotogràfica que costa 600 € més el 16% d’IVA. Quant ha de pagar en Ferran per la càmera?
En Ferran ha estrenat la càmera. Avui ha fotografiat una rosella.
Insereix-hi la foto d’una rosella.
Qualifica aquesta flor amb tres adjectius.
3.En un museu hi ha exposat 150 quadres. El 34% són paisatges, el 48% són retrats i la resta són natures mortes. Quin tant per cent dels quadres exposats són natures mortes? Quants quadres de cada tipus hi ha exposats al museu?
Què vol dir quadres de “natura morta”? Adjunta-hi un quadre de "natura morta". Apunta també l'autor.
4.En una empresa de 1.420 treballadors, el 65% són homes i la resta dones. Quantes dones hi ha en aquesta empresa?
5.Calcula quants metres de llarg i d’amplada fa un jardí rectangular que en un plànol mesura 24 cm per 12 cm. El plànol està fet a escala 1:250.
6.Dibuixa un plànol d’un jardí que en la realitat té una llargada de 90 metres i una amplada de 50 m. Fes el plànol a escala 1: 2.000.
Pel plànol hi vola una abella de paper.
No hi ha cap problema que no solucioni "die Biene Maja"
En quin idioma està escrit "die Biene Maja"? Hi trobes alguna raó?
Adéu primària. Adéu abelles, adéu dofins i linxs, adéu "il coccodrillo come fa", però recorda sempre que... "Maite zaitut, Col·legi Sant Vicenç!" i que "canten los niños y alcen su voz".
7.Són proporcionals aquests dos triangles? Com ho pots demostrar?
(Si els seus costats són proporcionals, aleshores es diu que aquests dos triangles són semblants.)
Dibuixa dos triangles semblants (mides lliures, però que els triangles siguin "semblants"). Demostra que aquests dos triangles que has dibuixat són realment semblants.
Si tens dificultats per a comprar segments, nosaltres te'n regalem uns quants: 6 cm, 8 cm i 10 cm; i aquests altres: 3 cm, 4 cm i 5 cm. Amb aquests segments construeix dos triangles i ja veuràs com són "semblants".
Tota la primavera i tota la primària tenen el color esperança.
DE L'EDAT MITJANA A L'EDAT MODERNA
El pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna ve anunciat per:
El ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a Itàlia. La ciutat es converteix en centre econòmic i polític, i també en centre cultural i artístic.
L'aparició de la burgesia com a classe social ascendent.
L'aparició dels poders monàrquics forts.
Els grans descobriments geogràfics afavoreixen una visió unitària del món.
La difusió de la filosofia clàssica.
Es tendeix a una separació clara entre religió i filosofia, entre raó i fe. Es desenvolupa l'humanisme com a corrent vital que veu l'home com a centre de les coses.
Major llibertat de pensament; això fa que hi hagi un impuls dels coneixements científics.
El desenvolupament de les universitats i l'aparició de la impremta afavoreixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels monestirs als carrers de les ciutats.
CERCA INFORMACIÓ I RESPON
Llegeix atentament el text anterior.
Què entens per "ressorgiment del comerç"?
Escriu l'antònim de "vida urbana".
Què significa "burgesia"?
Què vol dir "classe social ascendent"?
Quins són aquests grans descobriments geogràfics?
Com es diu el corrent filosòfic que veu l'home com a centre de les coses?
Escriu el significat de "difusió".
Quines dues coses van permetre la difusió de les noves idees?
EL PROGRÉS CIENTÍFIC I CULTURAL
A l'Edat Moderna es va produir un canvi de mentalitat important en les persones que va canviar la visió medieval del món.
La influència de l'Església va començar a disminuir i l'ésser humà es va convertir en el centre de l'univers. Els científics van començar a observar la natura i a fer servir la raó com a mètode per comprendre el món que els envoltava.
L'astrònom Nicolau Copèrnic va demostrar que la Terra gira al voltant del Sol. Miquel Servet va contribuir al descobriment de la circulació sanguínia.
La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg va impulsar la difusió de nous coneixements, perquè permetia imprimir una gran quantitat de llibres en menys temps.
CERCA INFORMACIÓ I RESPON
Nicolau Copèrnic
Any de naixement i de mort.
País d'on era.
És considerat el fundador de...
Títol del llibre que va escriure.
Quan diem que va establir el "model heliocèntric", què volem expressar?
Què era el "model geocèntric"?
Adhereix una il·lustració d'aquest savi del Renaixement.
Miquel Servet
De quin regne d'Espanya era?
Per raó de les seves idees va ser condemnat a mort. Com va morir?
Què en penses de la pena de mort. Raona breument la resposta.
Johannes Gutenberg
Any aproximat de naixement i any de mort.
Ciutat on va néixer i país on pertany aquesta ciutat.
Primer llibre imprès.
Explica aquesta frase: "Des de 1462, Gutenberg va comptar amb el mecenatge de l'arquebisbe de la seva ciutat."
Insereix una il·lustració d'aquest inventor i del model d'impremta que feia servir.
EL RENAIXEMENT
El Renaixement és un estil artístic que va sorgir a partir del segle XV a Itàlia i que, més endavant, es va escampar arreu d'Europa. Pretenia trencar amb l'Edat Mitjana i retornar a l'art grec i romà de l'Antiguitat.
Els artistes renaixentistes representen un ideal de bellesa de l'ésser humà. Per fer-ho, van establir unes normes de l'harmonia i de la proporció de les formes.
L'art es va convertir en símbol de prestigi. Reis, comerciants i banquers es van convertir en mecenes, que contractaven i protegien els artistes.
PER OBSERVAR
Fixa't en aquesta pintura de Leonardo da Vinci.
Aquest és un dels quadres més famosos del món. Com es titula?
Quin altre nom rep?
A quin museu és exposat actualment?
ARQUITECTES, PINTORS I ESCULTORS
Els arquitectes van utilitzar els elements arquitectònics clàssics (arcs i columnes). Sovint coronaven els edificis amb una gran cúpula.
El pintors, com Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci o Miquel Àngel, van representar temes mitològics i recrearen personatges i ambients de l'època.
Els escultors va reproduir, sobretot, el cos humà i en van exaltar l'harmonia i la bellesa de les proporcions.
PER OBSERVAR
La cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore (Florència, Itàlia), construïda per Brunelleschi, marcà el començament de l'arquitectura renaixentista.
Assenyala amb una fletxa els diferents elements que componen la cúpula (tambor, llanterna i nervis).
Explica quina funció creus que té la llanterna.
PER INTERPRETAR
Fixa't en l'escultura de la Pietat de Miquel Àngel, que és al Vaticà:
Avui et convidem a visitar aquest castell medieval.
Fa molts segles que no hi viu ningú, per això se n'expliquen moltes llegendes. Alguns visitants fins i tot asseguren que hi han vist fantasmes. Però tu, com que ja és grandet o grandeta, suposem que no ignores que els fantasmes de bo de bo no existeixen. Així doncs, no siguis gallina i endavant.
Comença aquesta interessant visita.
HORARI DE VISITES
Comença la visita a les 16:49 h i acaba a les 18:20 h. Quant de temps durarà la visita?
ARMADURA (Recorda que per a solucionar aquesta activitat cal seguir els camins de fletxes. Gràcies.)
A l'entrada hi ha una armadura que s'ha pensat un nombre, després ha triplicat aquesta quantitat, tot seguit, al seu producte li ha sumat 5 unitats, després ha duplicat aquesta suma, al resultat li restat una desena, a continuació ha dividit entre 3 aquesta diferència i al quocient resultant li ha sumat una unitat. El resultat que li ha donat és 19. Quin nombre s'ha pensat l'armadura?
PONT LLEVADÍS (Recorda que per a solucionar aquesta activitat també cal seguir els camins de fletxes. Moltes mercès.)
(4 vegades el nombre n + 14) : 5 + 3 = 9
Quin nombre fantasmagòric és "n"?
3 vegades (m - 8) - 7 + 2/3 = 8/3
Quin nombre és el fantasma de "m"?
PATI D'ARMES
Quin és el perímetre d'un pati d'armes rectangular que mesura 37,25 m de llarg per 24,80 m d'amplada?
Calcula l'àrea d'aquest pati d'armes.
TORRE DE L'HOMENATGE
2,5 x 1000 =
45 : 100 =
... x 100 = 7
1 - ... = 0,51
3,5 : ... = 0,35
Per què en els castells hi havia una torre que se li deia torre de l'homenatge?
Explica què és un vassall.
FOSSAT
9 x 3 + 2 = 27 + 2 = 29
8 + 7 x 4 =
(8 + 7) x 4 =
15 - 7 x 2 =
9 + 18 : 3 =
4 x 7 + 9 x 6 =
Què són els fossats? Explica també què són els merlets i les espitlleres? Il·lustra l'explicació amb alguna imatge.
MASMORRA
Només en podràs sortir si ets capaç de resoldre aquest quadrat màgic.
Col·loca els nombres 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 de tal manera que sumats verticalment, horitzontalment i en diagonal facin 24.
SALA GRAN
El rei juga una partida d'escacs a la sala gran.
Guanyen les negres a la tercera jugada. Ets capaç de trobar-la?
1. e4, Cc6 (El genet negre salta sense temença.) 2. g3, Cd4 (Galopa el corser fosc sense que ningú no el freni.) 3. Ce2??, ... (El rei blanc és poruc; anit va somiar fantasmes, per això es tapa i perd.)
FANTASMA! Intenta solucionar aquest sudoku i comprovaràs de bo de bo que els fantasmes no existeixen.
EL POU
Analitza sintàcticament aquesta frase (subjecte, verbs, complements...).
Dins del pou un fantasma llegeix una novel·la de cavalleria.
Què és una novel·la de cavalleria?
Don Quixot de la Manxa és una novel·la de cavalleria?
DESCRIPCIÓ Fes la descripció d'aquest castell.
I aquí s'acaba la visita. Esperem que l'estada en aquest castell us hagi complagut. Bona tarda.
Per al Job, que ha après a regalar les feines molt ben presentades.
"Mai no hem de ser incapaços de tenir misericòrdia de qui sofreix;
les nostres coses i els nostres problemes mai no han d'absorbir el nostre cor
fins al punt de fer-nos sords al crit de la persona pobra."
Benet XVI (Missatge per a la Quaresma, 2012)
PRIMERA PART. COLOR ESPERANÇA
Apunta una paraula del text anterior que tingui prefix, una altra que tingui un dígraf i una altra que tingui un diftong.
Què signifiquen els mots "misericòrdia" i "absorbir"?
Què creus que ens cal a nosaltres per tal de tenir l'oïda oberta a la persona necessitada?
Per quin motiu Benet XVI escriu aquest text?
Tot seguit escolta aquesta cançó.
Per respondre aquestes qüestions cal llegir la lletra de la cançó.
Qui canta aquesta cançó?
Per què sovint et sents cansat de caminar i caminar?
Per què cal obrir les finestres?
Amb què cal temptar el futur?
Què creus que significa "temptar el futur"?
Amb quin vers de la cançó relacionaries aquesta idea: És millor equivocar-se que no provar-ho mai?
A quin país del món correspon el tros de nas de la cara pintada?
SEGONA PART. REBAIXES A "CA L'ENCANT"
A Ca l'Encantvenen de tot. I a bon preu!
Vols un jersei? A Ca l'Encant hi trobaràs els millors jerseis del mercat.
Desitges un rentavaixelles? A Ca l'Encant trobaràs la gamma més alta d'electrodomèstics i al millor preu.
Necessites un article luxós de la casa Chanel, també l'hi trobaràs.
Vols un quadre de Picasso? Vés a Ca l'Encant i emporta't a bon preu el Guernica.
Et convindria un piano de cua? No ho dubtis, a Ca l'Encant hi ha els pianos autèntics de Chopin i de Liszt.
T'interessa un quilo de sucre, a Ca l'Encant tenen el millor sucre de remolatxa i de canya que es produeix en l'actualitat
Vols una caravel·la? No t'ho pensis. A Ca l'Encant tenen la Pinta i la Niña.
En resum, a Ca l'Encant hi trobaràs de tot: colònies, cafè, pantalons, astrolabis, violins, pentàgons, partitures, espases, illes, armaris, planetes, esquís, gratacels, jungles, pingüins, compassos, dunes, llacs, jocs de parxís, arracades, Ferraris...
Et cal comprar alguna cosa? VÉS A CA L'ENCANT I ENCANTA-T'HI!
És una delícia!
Qui són aquests personatges? (Surten en el text.)
Volem comprar un llibre que val 24 €. Si ens fan el 25% de descompte, quants diners ens descomptaran?
El preu d'un ordinador portàtil és de 650 €. Si ens apliquen un 30% de descompte, quant ens costarà l'ordinador?
A la secció de jocs de taula tenen 48 taulers d'escacs dels quals 12 són de marbre. Quin percentatge d'escaquers de marbre tenen en aquesta secció?
De 25 € que val una camisa, en paguen 15. Quin percentatge de descompte ens han fet?
Hem pagat 43,2 € per un joc que està rebaixat. Si ens diuen que ens han aplicat un 20% de descompte, quin era el cost real del joc?
TERCERA PART. EL REGAL
A la sortida de Ca l'Encant hi ha un home desendreçat i descalç assegut al terra, A prop seu hi té les sabates, una bossa ronyosa i un pot on mal llueixen uns cèntims d'euro. "No tinc feina. Una ajuda, si us plau" em diu.
Jo he sortit de la botiga ben carregat i ell... És injust el món! Dubto. I si li dono tot el que he comprat? Sí, li ho regalo. Aleshores comença a ploure.
Ben mirat, he regalat l'esforç a l'hora de fer els meus problemes; potser també he regalat l'excel·lent. Miro el cel tapat de núvols. Enllà descobreixo, meravellosament traçat, l'arc de sant Martí. Colors d'esperança.
Escriu el que et suggereix aquesta fotografia.
Per què creus que hi ha injustícies en aquest món?
