Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
La cançó no està pas tant malament però...no sé que fa que...no...és....
ResponEliminaP.D. HJe trobat la millor paraula per definir-ho: No m'acaba de fer el pes tant com la del " Caballo de cartó". aquella és molt bonica.
Adéuuuuuuuuuu i bona Setmana.....SANTA!